Fa alguns mesos que no recorria els carrers de Barcelona en bici. Gairebé, n'havia oblidat la sensació plaent que sempre em transmet aquest artefacte amb rodes. Aquest cop la pedalada va ser diferent a la d'altres vegades, ja que estrenava bici. Mentre avançava, anava provant les novetats mecàniques que diferencien aquesta nova bicicleta, de la meva vella bicicleta... i m'he sentit com un infant amb sabates noves.
Avançant per primera línia de mar, he pensat en com es va començar a introduir aquest mitjà de transport a Catalunya, i en aquells personatges que per anar en bici eren titllats de "boixos" i un perill públic... No us sonen aquests comentaris? No sé si s'ha canviat gaire aquesta visió, sobre alguns biciclistes...
Sens dubte al llarg de la història, la bicicleta ha patit molts canvis que han anat modelant la seva estructura i han modelat el seu ús en la societat. Des de les antigues civilitzacions d'Egipte, Xina i fins i tot l'Índia, indrets on ens podem remontar per trobar un primer intent de vehicle, fins els nostres dies la Bicicleta ha patit una evolució constant i progressiva.
La primera mostra clara és l'esboç que trobem dins "Codez Atlanticus" de Leonardo da Vinci. Aquell dibuix semblava ja una bicicleta. Da Vinci, com a geni del seu temps ja va ser capaç d'idear un mitjà de transport que utilitzava una transmissió de cadena como les actuals, un fet més que demostra l'enorme visió de les seves genialitats. 
Ja al s.XVIII, trobem un vehicle de nom Célérière, un velocípede que no es podia dirigir però que sí es podia cavalcar. El Comte Mede de Sivrac el va inventà, i consistía en una estructura de fusta pesada amb rodes, amb un seient sense pedals i que es propulsava amb el propis peus, com si fos un cavallet. El celerífere va ser el precedent més antic de l’actual bicicleta i va aparèixer a París el 1791.
Seguidament trobem la draisina, era com el celerífere, però a més tenia un manillar a la roda del davant que permetia poder canviar de direcció. Va ser creada el 1817 per Karl von Drais, d'aquí li ve el nom de draisina.
Amb l'arribada del Velocípede veiem com aquest ja portava els pedals enganxats a la roda del davant, units a dues bieles montades a la roda. E.Michaux va ser-ne el creador i el que obrir el 1861 un nou futur per a la bicicleta. Des d'aleshores en sa les modificacions han girat sobre el model que aquest inventor va idear. I el temps va fer-ne anar modificant els materials dels seus diversos components, així com la situació de les seves diferents parts dins el format de l'estructura, per fer-la cada cop més estable i útil a l'ús.
Michaux i els ses canvis, van donar ales a l'aparell que seguir avançant fins a ser el que ha esdevingut en els nostres dies. Un dels mitjançants de transport més utilitzats en el món sencer.
A Catalunya la bicicleta podem dir que es va introduir, gràcies a l'aficció que hi destinaren alguns dels homes de finals del s.XIX. Ells volien innovar el país, europeitzant-lo, obrint-lo cap enfora. I van ser les influències Parisines de molts d'ells les que van fer que agafessin costums com el d'anar amb bicicleta. Costums que després van introduir aquests coneguts personatges al nostre país, se'ls coneixia amb el nom de "Modernistes". Els Modernistes no només eren coneguts per anar amb bicicleta, ja que no tots hi anaven, sinó que també se'ls coneixia per les noves tendències culturals que van introduir a tots nivells, procedents de la resta d'Europa i que van servir fer créixer i ampliar la cultura d'aquest país en aquell tombant que es dirigia al segle XX. És l'època en que neixen competicions tan conegudes per nosaltres com el Tour du France.
La bicicleta va ser se'ns dubte des d'un principi un símbol de modernitat. Avui, el seu ús no és el mateix, però tot i això m'atraviria a dir que no queda tan lluny d'aquells inicis. Des de fa un any els carrers de Barcelona gaudeixen d'un nou mitjà de transport de nom BICING. I més enllà de l'ús ecològic que representa aquest mitjà. El bicing ha ajudat a difondre'n l'ús com a mitjà de transport per manllevar l'ús del cotxe a les ciutats, i per fomentar la salut amb l'hàbit de desplaçar-s'hi. Podríem dir que la multitud de gent que corren avui per la ciutat amunt i avall, han fet retornar uns nous modernistes a l'escena barcelonina. Ara bé, no sé pas si en els nostres dies algu s'atreviria a cridar aquella frase de: "segur que és un Modernista en bicicleta". Ja que tot i la modernitat que encara desprén l'invent, ja no s'enten com una cosa escepcional d'uns quants. Ara són molts els que ens segueixen sorprenent ambh les seves corredisses pels carrers de la ciutat, degut al seu creixent augment.
