A les portes d'acabar un nou estiu, torna el temps de preparar-se per un any més de feina, d'objectius, de coneixement, de vida. Il·lusió, aquesta seria la paraula que en aquests moments omple el meu pensament, una gran il·lusió per concloure els projectes començats i per pensar-ne de nous a començar més enllà de la necessitat de la improvització que ens otorga l'inevitable. Sense presses, però sense pausa, i vivint el dia a dia amb un somiure omplidor.
Un any més l'estiu posa de manifest aquest creixent "desig" per fer coses de les persones de la nostra societat. Activitats que com més espectaculars siguin millors, per poder evocar-ho tot en aquella arribava estival de retrobament amb "la rutina" (desitjada per uns, odiada per d'altres). El canvi de ritme de l'estiu, de les vacances, permet que el cap pugui treballar i dedicar-se a badar, a rumiar en les petites coses. Petites coses que el ritme frènètic de la nostra societat ens fa perdre de vista, tot i ser les més importants.
El setembre s'aproxima amb força, tan de bo no m'oblidi de viure'l, després de les reflexions d'estiu tinc ganes de gaudi'l. Arriba el punt i final, i el punt de partida ...
