Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

dissabte, 11 d’abril del 2009

Moments per disfrutar


Aquesta setmana els cules hem pogut gaudir d'una setmana d'esport ben emocionant i complerta. Els equips de bàsquet i futbol ens han donat una lliço de com es pot jugar i fer disfrutar a l'afició d'allò més.

Dimecres l'equip de Guardiola ens aforia un recital de joc i efectivitat impressionant... un equip treballava conjuntament i això el feia arribar a aconseguir una victòria d'aquelles que fan història davant d'uns dels equips de la vella guarda europea.



I dijous, bàsquet. El Palau Blaugrana es va vestir de gala des del primer moment. L'afició s'havia la importància del partit i no va fallar. Les entrades exhaurides gairebé des del primer moment que sortiren a la venda, van fer omplir un Palau que volia i necessitava somiar amb el pas als Play Off de Berlín que tant se'ns estava resistint en els darrers anys.

I l'equip no va fallar, un Navarro esplendorós va donar força a l'equip des de l'inici... i la resta de l'equip, conjuntament va saber aportar la part imprescindible a tot bon partit. Posicionament i circulació de pilota tant dins com a fora de l'area. Un gran partit, i un bon pas per avançar cap a Berlín.

Després d'això, ara toca seguir endavant i a veure si s'allarga aquesta onada de bon joc, i es recompensada amb un bon fruit al final del camí. El que es cert, és que als que ens agrada l'esprot, veure com un equip juga com equip i van a la una, és un gust. En un món marcat per les individualitats, veure com l'orquestra està ben afinada, gràcies a bons directors... donen un grau de positivisme en tots els sentits que et fan seguir veient el futur com a prometedor. A gaudir-ne doncs!!

dimarts, 7 d’abril del 2009

Somiar sentint ...


Caminant per aquesta vida te n'adones que, per més que caminis, hi ha elements de la persona que mai acaben de ser controlables. Camins il·limitats que se salten aquella quotidianitat i aquelles pautes ordenades que tan segurs ens fan sentir i que necessitem així de vegades per poder avançar ... camins il·limitats que guarden dins seu l'encís i l'encant de fondre't en sensacions tant exitants que trenquen qualsevol paràmetre establert i et fan deixar de ser una mica tu mateixa, o no.
Somiant desperta, somiant sentint... és quan més camines per aquests indrets, indrets que passen de la calidesa a la fredor en un simple caure d'ulls, amb una mirada, amb un gest, amb una suposició... on qualsevol gest per normal que sigui canvia de significació....

Si els ulls puguessin a nivell humà expressar tot el que amaguen i el que amaga la nostra persona en el dedins, i expressar-ho amb paraules, quina feinada ens estalviaríem a l'intentar posar nom i expressió a tot aquest món de sensacions que ens rosseguen per dins i que cauen per si soles, incomprensibles, però reals com els primers ratjos que escalfen i il·luminen un nou dia.

Hi ha quelcom més humà que sentir-se inflamada per la vida i el bategar del cor?¿?¿? ... seguirem bategant doncs, cap a on el cor ens porti, com diu Tamaro en la seva obra. Preciós vaixell aquest, que es deixa arrossegar pel "Mar" més viu, i per la força del vent, tot avançant sense rumb cap a on les onades solquen un horitzó excitantment desconegut.