Hem produeix una grata sensació el fet de tornar a Berlín. Aquest cop la meva estada a la capital alemanya serà més llarga i podré gaudir molt més de tots aquells records que a nivell històric, em creen una sensació impressionant, d'estar a una de les capitals on el segle XX va ser viscut amb més intensitat i amb més canvis.
Poc queda, a simple vista, del Berlín de les compensacions de guerra, del règim nazi, i de la caiguda del mur. A poc de fer vint anys de la caiguda del mur, Berlín s'ha convertit en una de les ciutats més impressionants d'Europa, en tots els sentits. Àmplia, cordial, plena de vida i alhora tranquil·la, amb retalls d'història a cada pas... plena de Museus d'una gran riquesa cultural, parcs irrepetibles, i locals tradicionals plens de l'encís alemany... que fa difícl no voler-se'n empapar a cada pas.
Demà volaré altre cop cap a ella, i reviure la història... que és allò que m'apassiona, la tradició, la cultura d'una capital més d'aquest gran món. I no només ho faré a nivell històric , sinó que ho podré unir tot a l'esport. Els Mundials d'Atletisme que s'hi celebren, donaran una visió especial a la vivència. Poder estar a Berlín recórrer els voltants de "Olympisches Stadion von Berlin", i fer-ho envoltada de l'ambient d'una esdeveniment així, és quelcom que només passa un cop a la vida!!
Fa setenta-tres anys Jesse Owens guanyava 4 medalles d'or davant un
Führer, que ni tan sols va voler estrényer la mà d'un campió que considerava d'una raça inferior, tot i demostrar-li davant dels seus ulls que no era així. Jesse va córrer com ningú els 100m. els 200m., va donar ales a la victòria del seu equip en els 4x100m., i va saltar més lluny que ningú, demostrant que la força humana i l'esport no entenen, ni de races, ni de religions... només d'esforç, de constància i de tenacitat... barrejat amb una mica d'amor propi i d'orgull, que mai van malament.
Führer, que ni tan sols va voler estrényer la mà d'un campió que considerava d'una raça inferior, tot i demostrar-li davant dels seus ulls que no era així. Jesse va córrer com ningú els 100m. els 200m., va donar ales a la victòria del seu equip en els 4x100m., i va saltar més lluny que ningú, demostrant que la força humana i l'esport no entenen, ni de races, ni de religions... només d'esforç, de constància i de tenacitat... barrejat amb una mica d'amor propi i d'orgull, que mai van malament.
La boca de Hitler va callar... i anys després la història torna a fer justícia a la gesta d'Owens. Usain Bolt, Jamaicà de raça negre, ha pulveritzat el rècord dels 100m. d'una forma escadalosament imponent, en el mateix Estadi Olímpic del 1936 !! Berlín ha tornat a fer història esportiva, Berlín torna a lluir les seves millors gales, sota un règim democràtic molt diferent al que envoltava aquell esportista americà que amb les seves noves i úniques sabatilles de claus, sprintava cap a la victòria, clavant a cada passa els claus que farien callar i defugir l'evidència al guia alemany.És curiós veure com l'esport, sempre lluny de la importància vital de les grans coses... mai ha deixat de ser un referent i un mirall polític sense mida del dia a dia.
Demà volaré a Berlín!! Demà, m'impregnaré de l'ambient esportiu que de ben segur deu omplir la ciutat i caminant pas a pas, miraré de reconstruir aquella part d'història que mai s'ha de tornar a repetir. I la viuré aprop de l'esport, que sempre ens ha mostrat que el "Citius, Altius, Fortius" va més enllà de les races humanes que omplen aquesta "Pachamama" !!
Sogar die Rückkerhr !!
