A favor de l'Esport escolar

Els joves dirigents catalans demanen als grups polítics del Parlament més suport a l’esport escolar

Un grup d'una vuitantena de joves del Pla Català d’Esport a l’Escola, agrupats a l’Associació de Joves Dirigents Catalans (Jo-Dic) han debatut, aquest dimarts al Parlament de Catalunya, sobre les inquietuds dels dirigents polítics al voltant de l'esport i la postura dels diversos grups parlamentaris sobre la promoció de l’esport escolar a Catalunya, la situació dels equipaments al país, el paper que té com a eina per a la integració dels immigrants i el rol formatiu que s’associa a l’esport. A més, s'han fet propostes amb protagonisme de l'associació. El president de l'hemicicle, Ernest Benach, ha estat el moderador de la trobada.

L’acte ha comptat amb la participació dels diputats Joan Morell (CiU); Àlex Martínez (PSC-CpC); Pere Aragonès (ERC); Rafael López (PPC); Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). A part, també hi ha estat present la secretaria general de l'Esport, Anna Pruna.

Benach ha valorat positivament l’experiència i ha afegit, 'cal trobar la manera de donar-li continuitat'. Per la seva part, Pruna ha afirmat que 'activitats com la d’avui ens ajuden a implicar tota la societat en la millora de les polítiques cap a l’esport i demostren que és un sector molt transversal'.

El debat ha estat una iniciativa de la Secretaria General de l’Esport, que des de fa tres anys està executant el Pla Català d’Esport a l’Escola per fomentar la pràctica de l’esport a les escoles fora de l’horari lectiu, juntament amb el Departament d’Educació.

Notícia extreta d’ESPORTCATALA.COM a

http://mail.blanquerna.url.edu/exchweb/bin/redir.asp?URL=http://www.esportcatala.com/news.sdf/news?id=851665

L'Any de Jaume I

El passat més de març es dóna el tret de sortida a la celebració del 8è. Centenari del Naixement de Jaume I, amb un acte al Monestir de Poblet que va tenir la presència dels presidents del Principat (José Montilla), Illes Balears (Francesc Antich), i de l'Aragó (Marcelino Iglesias), l'única absència destacada va ser la del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el qual va ser representat per la seva consellera de Cultura (Trinidad Miró).

És curiós veure com 800 anys enllà del seu regnat les coses no han canviat gaire respecte a segons quins lítigis entre els antics regnes del que un dia va ser la Corona Catalano-Aragonesa. En segons quins punts, com les obres d'art religiós de la Franja de ponent, o la possessió de segons quins documents salvaguardats en diferents arxius, es posa de manifest que encara avui hi ha ferides que resten obertes i que no volem entre tots acabar de tancar, reconeixent els errors començos per uns altres.

Però potser per l'interés va despertar en mi l'emissió televisiva de l'altre dia, m'he dedicat a llegir una mica sobre aquest personatge per saber-ne coses noves. I avui agosaradament m'he decidit a publicar aquest petit escrit sobre la seva figura, on explicaré alguns dels fets que més m'han cridat l'atenció de la seva vida. Potser no són els fets pels quals és conegut, però si més no, si que sota el meu punt de vista són destacables perquè segurament van forjar el caràcter i la persona fins a esdevenir la figura de Jaume I que coneixem, com un dels personatges més importants de la nostra història.

Nascut a Montpeller l'any 1208, Jaume I era fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, i ja el seu engendrament s'explica que va ser sota circumstàncies força peculiars, com se'n fa ressó el el propi Llibre dels Fets del mateix Jaume I, i que la transmissió oral s'ha encarregat de donar a conèixer també. Diguem que el Rei Pere va ser enganyat perquè passés una nit, com a mínim, amb la seva dona, cosa curiosa als nostres ulls, per poder ser engendrat un fill que representés la successió al tro. D'aquest encontre, diuen que nasqué Jaume I.

L'altre fet que em crida l'atenció de la seva vida, va ser com va viure una part de la seva infància en mans de Simó de Monfort, un enemic efèrrim del seu pare. Aquest li cedí el seu fill mentre defensava les seves terres del nord de les lluites entre els partidaris del catarisme i del Papa Innocenci III. Finalment quan el seu pare morí ferit a la Batalla de Muret, més per culpa d'una nit de festa que per la batalla en sí. La seva mare va aconseguir els favors del Papa i el pobre Jaume va poder tornà a Catalunya on s'estigué al Castell de Montsó, allí fou instruït a les ordres de Guillem de Mont-rodon per modelar la persona del petit Rei.

Tots aquests fets van anar creant una personalitat molt forta i un gran esperit de lluita, que el porta a ser un dels personatges que més terres va aconseguir conquerir per a la corona Catalana. D'aquí que fos conegut amb el nom de Conqueridor.

Jaume I morí el 27 de Juliol de l'any 1276, quan es trobava de camí al Monestir de Poblet. I és allí on el seu cos reposa. Un Monestir que no deixa de ser també, un lloc nascut com Jaume I de les cendres d'aquells que des de França van voler obrir el seu món, creant un nou monestir cistercenc, lluny dels enfrontaments albigesos de l'Abadia de Fontfreda. És en aquest racó de pau, on des d'aleshores els Reis del que va ser la Corona Catalana descansant per sempre més després d'un llarg camí.

Al llarg d'aquest 2008 tindran lloc un seguit d'activitats que ajudaran a conèixer la seva persona, i la visió d'un temps passat que va ser cabdal.

VI Jornada: Els problemes de comportament a l'escola: de la indisciplina a la convivència

19 d'abril de 2008 IES Camí de Mar (c/ Jaume Pallarès, s/n, Calafell)

Edu21 organitza la seva VI jornada el proper 19 d'abril a l'IES Camí de Mar (c/ Jaume Pallarés s/n, Calafell), per escoltar la veu dels professionals de l'ensenyament però, també, de tots els altres agents educatius (famílies, educació no formal...) interessats en poder debatre i aprofundir sobre els problemes de comportament a l'escola, i com es pot fer el pas de la indisciplina a la convivència.

Per més informació consulteu la pàgina de públicació:

http://www.edu21.cat/ca/activitats/jornades/26

La il·lusió d'un nou demà...

Fa dies que intento acabar un parell d'escrits, però no ho aconsegueixo. Quan la salut està mermada es fa complicat poder admetre que no pots fer una cosa, com abans eres capaç de fer-la, perquè el teu cos no pot. Qualsevol que hagi sentit aquest sentiment d'impotència em podrà entendre.

Alhora tenia ganes de posar algun escrit al blog, que transmetés les ganes que tinc de sortir d'una etapa i de poder-ne començar una de nova. Un nou ABril lluny d'errors, que m'estan ensenyant moltes coses, però que a la vegada no faran que una deixi de ser qui sóc, ni perdi el que ha sigut, tot i buscar nous camins per millorar el benestar personal.

Aquí deixo escrita una cançó que ahir escoltava des del llit. És època de canvi i això és positiu, encara que comportir un temps de pessimisme, d'incredulitat, de dubte, de desconfiança... Més enllà de mals moments, sempre lluu el sol, i cal tenir els ulls oberts per veure'l brillar de dia, i per contemplar la immensitat de les estrelles en la nit. Doncs le canvi és vida...

La cançó és simple i coneguda ... "Que tinguem sort"! Tots necessitem l'esperança d'un nou demà...

QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat amb mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Autor de la lletra i la música: Lluís Llach
Disc: I si canto trist...