Estat anímic i emocionalment ple de pau que et porta a fer tot allò que no pots fer durant l'any perquè vas estressat. El problema és que com ho hagis de fer tot, com hagis de fer veritablement, tot el que no fas de normal en un pobret mes de l'any o quinze dies (els més afortunats com els mestres, uns dos mesos, que us he d'explicar que no sapigueu... jejejejeje) t'acabes d'estressar encara més. Llegir tot el que no llegeixes de normal, arreglar els àlbums de les fotus, penjar aquell quadret tant "monu" de les vacances de setmana santa o el rellotge nou de la cuina... cal aprofitar estem de vacances. AHHH!! I que serien les vacances sense aquell viatge, sense aquell anar a algun lloc, perquè s'ha d'anar a algun lloc, estar de vacances i no anar enlloc no són vacances, o kè?
Com ens agrada contestar a aquella pregunta de : On has anat de vacances? i tu t'esplaies dient ... aki , allà... o més avall... i he recorregut la seca, la meca i la Vall d'Andorra... un orgull que t'hi cagues. L'essència de la vida, explicar les batalletes de les Vacances, que seria un estiu sense batalletes...
Però malauradament ningú s'ha mort per no anar de Vacances, però potser sí per no estar-ne, tenir-ne, o sentir que les té i anar tot el dia de cul, cansat, avorrit, agobiat i amargat de coses a fer, vaja... que jo sàpiga. I si tant busquem la trankil·litat anant de vacances, de vegades, tens la sensació que viatjar també cansa... i aleshores necessites unes segones vacances per descansar de les tan suposades "vacances de relax" perquè no has parat... Perquè està clar que no aniràs a l'altre punta de món, només per asseure't a una tumbona i prendre l'aire, hauràs de voltar per a poder explicar, què has fet i vist durant "les vacances a les amistat", nooo ???...
Total em perdonareu, però estem tots plegats ben sonats, i no ens aclarim pas massa, tot ho fem per pura inèrcia de vegades (jo m'incloc al lot) i perquè toca en d'altres: Estem de VACANCES!!!..., i molta gent no pensa en el kè vol fer o el ke té ganes de fer, o simplement necessita, durant aquet període de temps, només sabem que hem d'anar de vancances...
De vegades penso, que he començat les veritables vacances des que he tornat de Bolívia (de les meves suposades Vacances...) Relax, llegir, visitar i trobar-me amb les amistats i familiars, fer les coses de casa amb la calma de l'anar fent, i sense un horari fixat més enllà del que tu t'has proposat fer, que si es fa bé i si no també!!!
Crec doncs, que l'estar de vacances és un estat ben emocional, de cada situació, estas de vacances quan res t'és imposat, quan et deixes portar al ritme d'un temps trankil i plàcid que et deixa espai per pensar, viure i fixar-te en les petites coses que de normal no veus. Ja sigui a casa, a l'estranger o allà on sigui... lluny o aprop el què queda clar, és que tots necessitem de tant en tant, un estar de vacances per a poder mantenir el cap prou clar en una societat, que m'és lluny de viure-les com una promesa i obligació, les necessita per no morir stressada o parar boja.
Per tant, desitjo que estigueu tots de vacances, i lo d'anar-les a buscar... no cal!!, aniran amb vosaltres si les voleu sentir així!! Apali doncs, a viure-les bé ... i que siguin això VACANCES, el temps en el qual fas allò que et fa sentir realitzat, trankil·lament!!
Apa Siau....Cerve
