... feina, estudis, família, amics, xorrades quotidianes... Relativisme, cal saber relativitzar les coses quan el cap és apunt d'explotar. Buscar aquell terme mig, on hi trobes la pau, trobar aquell terme mig que et permet respirar en el ventall de coses que et carreguen les espatlles. I mirar de fer-ho amb un somriure sa, aquell que neix de la sensació de fer el que cal, fins on tu pots, i es del cor... no el somriure fingit de quan ja no pots més.
Quan els dies passen atapeïts de coses que et prens seriosament, i només fan que agobiar-te... cal fer una parada en el camí. Cal aturar el nervis que estan a flor de pell, matar el voler-ho acaparar tot i pensar en un mateix per començar. Sempre és més fàcil des del tu complagut, poder arribar al ell, al nosaltres... als altres en definitiva. L'acceleració de les coses diàries accelerà també el teu rellotge mental, físic, psicològic i els nervis acaben per acaparar tot el teu jo. Ens convertim en màquines humanes que gestionen feines, problemes, treballs... un darrera l'altre sento de vegades sense ni tan sols pensar en el per què? L'important és fer quantes més coses millor. Gran error!! Quantes més coses pitjor... menys espai per gaudir del que fas, menys il·lusió de fer res. Les coses no es fan bé, per fer, ni com els xurrus. Una part de tu ha de voler posar-hi alguna cosa de tu, encara que costi... de qui al plaer de recollir-ne els frutis després.
Però per això cal temps. Elaborar la vida, treballar-la... i fer-ho des del treball calmat, potser fet sense pausa, però si des de la pau interior i des d'un fer les coses al tempo adequat. Aquell tempo que et permet viure i respirar apreciant si un arbre ha florit, si hi ha lluna plena, si l'amiga s'ha tallat el cabell, o si simplement algu li cal un café i perdre el temps ...
Perdre el temps... badar, mandrejar, ... quins grans verbs!! Crec que són bon temes en què pensar, quan fa que no badem??? Potser seria bo fer-ho de tant en tant, de ben segur que el color amb que ens miraríem el dia a dia de la nostra vida, seria més alegre.
