La decisió s'ha precipitat arran de la suposada implicació de l'advocat de la junta, Raimon Bergós, en el «cas Millet»
francesc espiga
La profunda crisi interna que viu l'Orfeó de Sants des de fa prop d'un any i mig ha entrat definitivament en una via sense retorn. El grup de socis cantaires que ja van demandar la junta per haver vulnerat els estatuts de l'entitat arran de l'imposició d'un nou projecte artístic, acudiran ara a la fiscalia per denunciar presumptes irregularitats comptables i de gestió. L'escàndol del Palau de la Música ha estat el detonant d'aquesta decisió, ja que els cantaires consideren que hi ha paral·lelismes inquietants (com ara opacitat en els comptes) entre els dos casos. La dada, però, que ha fet disparar totes les sospites és el fet que s'ha conegut que l'advocat de la junta de l'Orfeó de Sants, Raimon Bergós –que ja va ser denunciat per un altre cas– també ha estat esquitxat pel cas Millet.
Dia a dia la situació de l'Orfeó de Sants es va enquistant, com demostra el fet que la llista de processos judicials que afecten aquesta entitat cultural centenària continua creixent. Aquest enrevessat serial té els inicis el maig del 2008, quan la junta directiva va nomenar un nou director artístic, Alfred Cañamero, en substitució de Montserrat Tous, que havia exercit el càrrec durant 28 anys. Aquesta decisió va ser especialment mal rebuda entre un grup de cantaires del cor, que sostenen que aquesta substitució de càrrecs ha suposat tot un canvi en el projecte i la filosofia musical que fins aleshores duia l'orfeó. L'exemple més il·lustratiu és que s'han creat nous cors de cant, quant els estatuts de l'entitat –articles 4 i 13– assenyalen que només n'hi pot haver un. Per tant, els cantaires consideren que aquests canvis vulneren la normativa interna i, per això, el 4 d'abril van presentar una demanda per la via civil per reclamar que s'anul·li l'assemblea extraordinària del 7 de febrer del 2009 on, per només quatre vots de diferència, es va ratificar aquest nou projecte artístic. «No es pot votar una cosa que és il·legal», argumenten aquests socis.
Des del nomenament de Cañamero el clima intern a l'orfeó s'ha enrarit considerablement, fins al punt que actualment hi ha un enfrontament ja irreconduïble entre els càrrecs directius de l'entitat, i molt especialment el president Joan Rovira, i un sector crític a la seva gestió que s'ha fet fort entre els membres del cor històric. Aquest divorci va viure un dels clímaxs en la citada assemblea del 7 de febrer del 2009. Aquell dia l'advocat de la junta, Raimon Bergós, suposadament va fer fora a empentes a l'advocada dels cantaires, a qui un soci havia delegat el vot mitjançant poders. A conseqüència d'això la lletrada i aquest membre de l'entitat van presentar una denúncia, en aquest cas per la via penal, per negació dels drets d'assistència i vot. Ja són dues demandes.
Arran de tots aquests episodis, els socis del cor expliquen que, en els últims mesos, han detectat diversos fets lligats a la gestió i la comptabilitat de l'Orfeó que els fan tenir sospites, amb l'agreujant que cada cop que han demanat informació sobre aquests punts, han rebut un no o el silenci per resposta. La majoria es concentren entre el període 2000-2005, quan l'Orfeó vivia un moment econòmic molt delicat, que es va consumar amb la venda de l'antic local situat al carrer de Sants. Una operació que els provoca especials dubtes va ser la creació, el 2003, d'una fundació que des d'aleshores ha cohabitat amb la figura jurídica –una associació– que l'entitat va adoptar des dels seus inicis. En una assemblea celebrada el 28 d'abril del 2003, la junta va informar de la creació d'aquesta nova fundació, a la qual es va fer una cessió gratuïta de l'antiga seu de l'Orfeó. Segons els cantaires la creació d'aquest organisme no va ser aprovat prèviament per l'assemblea de socis, una aspecte que el president Joan Rovira nega: «Si no fos així, la Generalitat no ens hauria autoritzat mai a posar-la en marxa.» En l'acta de la mateixa assemblea del 28 d'abril es pot llegir, però, com un membre de la junta admet que la constitució de la fundació es va fer «sense el coneixement dels socis» i ho justifica per qüestions de temps. Calia vendre's, urgentment, el local del carrer de Sants per evitar la fallida de l'entitat. Rovira afegeix que justament es va fer una fundació amb l'objectiu de canalitzar l'operació, ja que això va permetre estalviar molts impostos a l'Orfeó. El president també admet que l'advocat Raimon Bergós, tot un especialista en la matèria, va ser qui els va assessorar a l'hora de posar en marxa la fundació. Des d'aquell moment, aquest lletrat a qui ara es vincula amb l'afer Millet ha col·laborat amb la junta, fins al punt que és qui porta la defensa dels processos judicials que estan oberts contra la junta.
Més enllà de la seva creació, però, els cantaires tenen sospites sobre les funcions actuals, els números i algunes operacions de la fundació, com ara traspassos de partides de la seva comptabilitat a la de l'associació per quadrar balanços. Segons el president això no té res d'irregular, ja que els estatuts de la fundació ho fan possible. Tot això s'amaneix amb la denúncia que fan els crítics del fet que fins ara se'ls ha negat l'accés a la comptabilitat de l'entitat de diversos anys, petició que han arribat a fer per escrit o burofax. Mai se'ls ha lliurat còpia dels números. Només un cop els va poder consultar un soci que es va presentar a la seu de l'orfeó. A banda que només va poder mirar els del 2004 en endavant, aquest soci assegura que en alguns exercicis només hi havia referències de les entrades i sortides, sense que constessin dades clau, com ara els comptes de resultats. En vista de tot això, han demanat que es faci una auditoria per dissipar qualsevol ombra de dubte. Rovira recalca, respecte a aquestes denúncies, que els comptes de la Fundació –no pas els de l'associació– són auditats anualment per la Generalitat.
Bergós i Millet
L'escàndol del Palau de la Música ha precipitat tots els esdeveniments. Segons els crítics hi ha alguns episodis ocorreguts a l'Orfeó que tenen una similitud, ni que sigui aparent, amb aquest cas, com ara l'opacitat en els comptes, el paper difús que tenen l'associació i la fundació, i, sobretot, el fet que darrere de tot plegat hi apareix una figura coincident, la de Raimon Bergós. Per aquest motiu, en els pròxims dies presentaran una denúncia a la fiscalia. «No pressuposem res, només volem saber què ha passat», conclouen els crítics. Ja seran tres denúncies.
«Movem quatre rals»
El president de l'Orfeó de Sants, Joan Rovira, no dissimula el seu malestar per les insinuacions de possibles pràctiques irregulars, i més en un moment en què les comparacions amb l'espoli que ha patit el Palau de la Música són inevitables. Rovira recorda que els comptes es donen a conèixer cada any en assemblea i que actualment és una entitat que mou molt pocs diners –«tot just quatre rals»–. Això sí, reconeix que en el període sota sospita –del 2000 al 2005– això era molt diferent, bàsicament per la compra, i posterior venda, de l'antic local, que es va tancar per poc més de 3,9 milions d'euros.
Mala maror permanent
Els episodis que il·lustren d'una manera clara l'ambient tens que es respira des de fa un any i mig a l'Orfeó són diversos. A banda de l'assemblea del 7 de febrer del 2009, que va acabar a empentes i amb els Mossos aixecant-ne acta, la que es va fer el 28 de març passat també va destil·lar tensió. Crítics i junta van acabar amb insults, fins al punt que el president de l'entitat va marxar plorant de la sala. Entremig, els cantaires asseguren que des que van començar a qüestionar la tasca de Rovira han estat marginats i arraconats. En l'últim concert de Nadal, per exemple, no van poder arribar a actuar.
