Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

diumenge, 29 de gener del 2012

Tramuntanada de paraules

Des que hem iniciat el nou any els diaris no paren d'anar plens de paraules repetides com la força de la tramuntana: crisi, dèficit, prima de risc, bancs, caixes, interessos, atur, tancaments d'empreses, corrupció, polítics sense escrúpols, banquers petulants i egoistes, Merkozy, Rajoy President, Pacte fiscal, transició nacional, Grècia, indignats, independència... bla, bla, bla... parole, parole i més paraoles... i la gent, la classe mitjà que va fent, la que cada cop està més escanyada, la que ja no es pot escanyar més, i la que ja no ha notat la crisi perquè la crisi viu en ell in eternum malgrat que el món encara no n'era conscient??; què en fan senyors, responsables i dirigents xucladors de sang, de les seves paraules i bones intensions tota aquesta gent??
Cada dia llegim, i sentim amb incredulitat com tot plegat només són paraules que formen part d'una llista interminable de presses de pèl, mentre vostès van fent i aconsellant ... jo diria, amb una gran hipocresia per part seva !!!

Un pobre pare de família amb un fill discapacitat ha de retornar els diners degut a un error informàtic que solapava dos pagues, com si cobrés una fortuna que el muntés en el dolar i el luxe, mentre que els senyors, els hi diré senyors, Millets, Camps, Mates, Urdangarins, ...etc caminen cada dia lliures esperant judicis, o sent-ne esculpats per jurats populars ... però sense retornar ni un duro del què han birlat.
I volen què els creguem? i què confiem en vostès i en la justícia? en la seva justíca!, doncs no sé com s'ho pensen fer amb aquest món del circ que han creat. (amb tot el meu respecte als professionals del circ de debó.)

L'única cosa que llegeixo a la premsa que encara m'anima és llegir les notícies esportives i culturals, em distreuen d'aquest munt de paraules buides i em donen alguna que altra alegria i visió del món interessant. L'esport potser sí que és l'opi del poble, però ara mateix no sé que faríem sense ell, ni les lectures ben tremades d'alguns columnistes que ens fan obrir els ulls.

Hem de reinventar-nos diuen, hem de posar-hi empenta, força, valor, coratge... (fàcil de dir quan tens la panxa plena tot això). Dacord ho intentarem, però comencin reinventant vostès aquest sistema capitalista que ens governa, i aquesta Europa econòmica a la que ens han dut, comencin predicant amb l'exemple senyors dirigents. Baixin del núvol del luxe en què viuen i en què han convertit les seves feines com si fossin Déus i trepitgin de peus a terra cobrant sous pertinents, o el poble acabarà aixecant-se un dia reclamant allò que vostès gaudeixen i que han guanyat escanyant-los a ells. Democracia vol dir això, govern del poble, no governar a costa d'ell amb paraules gratuïtes que en el fons no valen res.