Els cansats fan la feina

Hi ha dies en què et lleves mancat de forces per a intentar afrontar el dia. Dies en què no saps ben bé perquè però l'abatiment et pot i et porta a no tenir ganes de fer res. Generalment aquesta sensació la tinc quan veig al meu davant un munt de coses a fer i no sé ben bé quina se suposa que cal fer primer. En el fons si que ho sé que cal fer primer, però la mandra, aquest angelet endimoniat, t'empeny cap al "no fer res", i la indecisió et porta al quedar aturada, congelada i amb les idees ben mortes.

Tot aquest munt de coses em transporten a un estat d'angoixa impressionant, sobretot quan tenint temps per fer les coses, veig com la ment està abstreta a l'altre punta de món... lluny, molt lluny.

De fet quan més cops tinc aquesta sensació és precisament quan disposo de temps, de temps per pensar com fer les coses i quines coses fer, i quan em podria recrear en elles és quan de tant que puc pensar, el meu cap pensa en tot i en res a la vegada. Potser precisament és ara, quan estem a les portes d'un nou curs quan més hi penso. Ja que d'aquí a unes setmanes, ja en ple curs i sense gairebé tenir temps de res, faré moltes més coses que quan "temporalment" tenia més temps per fer-les. Sempre tinc la impressió que quan més temps tinc pitjor. Incongruent, potser sí. Però real per mi, com la vida mateixa ... a menys ritme vital, menys coses faig, menys il·lusió tinc i menys energies hi poso. Total un pur i simple desastre. Si ja tenia raó la meva àvia quan deia que "els cansats són els que fan la feina".

A jugar s'ha dit !!!

Quina és aquesta Espanya plural, que deixa jugar partits a la selecció andalusa, extremeña, aragonesa ... i nega un partit de la selecció catalana? Senyor Villar potser que es faci mirar quin és el criteri, en el meu entendre mancat de lògica, que utilitza la seva ben gloriosa federació per menysprear a certes seleccions i elevar-ne d'altres. Política anti-catalana, potser?? Vestida i disfressada de PP, potser també??

Potser haurem de creure, que un mer partit de fútbol els espanta. Deu ser que en el fons tenen molt clar el "per què de tot plegat", el per què de la celebració d'un partit de la selecció catalana. Caldria doncs que es plantegessin que això de tenir a un grup de nacionalistes minoritaris, encabits dins d'un nacionalisme general espanyol, a contracor, no acostuma a funcionar. Per la força ningú és guanya a ningú ni se'l convenç de res, i molt menys quan en aquest procés i interactuen sentiments personals i humans que venen de lluny. Ho té una mica cru el senyor Villar i tota la seva trepa. Així no ens convençaran ni faran que ens sentim més espanyols, tot el contrari. Seguirem sentint-nos catalans, en aquest cas emprenyats, i això farà que ens allunyem d'aquesta Espanya plural que diuen voler bastir i representar.

Segurament es guanyarien més el respecte d'uns i d'altres, si sàpiguessin respectar les riqueses que en aquesta Espanya que tant estimen hi han. Què és per vostés una Espanya plural? ja que prediquen tant amb aquest terme, m'agradaria entendre el concepte que el sosté per vostès, perquè no l'acabo de tenir clar em sembla.

Potser si els meus avis no haguessin estat matxacats durant anys al llarg d'una Guerra Civil i una postguerra espantosa per defendre el que estimaven i consideraven seu; potser si els espanyolets i el seu "reioato" Felip V, no ens haguessin tallat les llibertats que ens donaven identitat dintre d'aquesta Espanya plural... potser si tot això no hagués esdevindut, ara segons quins catalans que nadem a contracorrent, no sentiríem que encara ens toca defendre tot allò pel qual els nostres avantpassats van morir.

Per tot allò, per aquella estimació que portem com a memòria i llegat que ens han deixat, pel que vam ser i encara som, no podem baixar-nos els pantalons només per un "simple" partit de fútbol del qual la federació espanyola no n'és l'organitzador, i sobre el qual no té cap mena d'autoritat per prohibir-lo de forma legítima, ja que tota la legitimitat a l'hora d'organitzar partits de la selecció catalana correspont a la seva pròpia federació. Així doncs a jugar s'ha dit!!

Felicito a la secretaria general de l'esport Anna Pruna per la seva posició de mantenir-se ferma a la celebració del partit, malgrat la opinió contrària i taxatòria de la federació que presideix el senyor Villar.

Toca fer un gest de fermesa, d'autoconvenciment en el que creiem que és un dret. No ens hem d'avergonyir de sentir-nos catalans, així com qualsevol altre persona és lliure de sentir-se espanyol, xinés, croata, ... Jo no demano que ells deixin de sentir els seus colors, només que em deixin poder sentir i expressar els meus, aquells que el meus avis i els meus pares m'han transmés de cor !!!