Adèu 28...

Hola de nou...

avui m'he llevat amb ganes de gaudir del meu últim dia en la preciosa edat dels "28 anyets", ja que demà com sabeu em faig una mica més gran. Aquest finde, a l'igual que l'anterior, marxem de ruta, aquest cop per les misiones de SAN JAVIER i LA CONCEPCIÓN. Diuen que és molt maco tot allò, i jo ja m'estic imaginant qual Jeremy Irons i Robert de Niro a "La Misión" ... ara, sense tan misticisme, i amb l'alegria d'un nou aniversari!! l'últim de la 2a. decena... joder com passa el temps!!
Pos na, el que deia... demà de matinada sortirem amb un altre preciós "micro", que ens estovarà el cul a salts durant unes quantes hores, per arribar a les boniques imatges paisatgístiques d'esglésietes i poblats típics d'aki.

Tot segueix bé, mica en mica la feina sembla tenir sentit. En algunes institucions més que d'altres, però el cert, és que els nens siguin com siguin són nens... ara ja els tenim tots al pot i podem treballar força bé amb ells, i tot i les múltiples dificultats que hi han la cosa funciona prou bé.
Pel que fa al grup de gent amb qui treballo és força maco i ens portem bé i això ajuda a la feina del dia a dia i a la convivència. Ahir mateix vam fer "l'amic invisible" tot sopant en un Restaurant" Cubano" i ens ho vam passar molt bé... Ja veieu que els contrastos són grans aki, passes d'estar amb els més humils a viure com a Europa en qüestió de minuts. Na, el teatre de la vida, que us he de dir!!

Apali, m'acomiado fins passat el finde, fins aviat!!!
Una abraçada,

Núri@

Guenas!!

Ja sok aki!!... La ruta ha sigut una passada amb moments de tot, que ja s'explicaran a tall personal. Diguem que anar dalt d'un "camión" per una carretereta de corves i altes muntanyes, dóna molt de joc... jejejejeje... i més quan ho fas en plena nit i contemplant les estrelles (ah! i la Creu del sud constel·lació que només és veu aki).
Tot plegat però, ha valgut la pena viure i conéixer els llocs on va viure akell home, m'ha agradat. La higuera, la lavanderia.... ja us ensenyaré...
Un altre lloc on hem anat són a les Ruïnes de SAMAIPATA (patrimoni de la UNESCO), amb el ke a mi m'agraden les pedres... us podeu imaginar, jo per allí mirant aquestes restes preincas, oi?¿ qual cabreta que tira al monte!! Una canya de paisatge, tan diferent al d'aki, amb un encant tan diferent!!

I res, ahir vam arribar a Sta. Cruz a la nit, i una nova setmana comença. Els dies, com veieu, passen ràpid i d'aki poquet us podré ja explicar en detall i en persona totes les aventures al costat d'unes bones fotikis i un bon cafetoo.... o millor "carajillu de bailey's" (s'acepten invitacions!!). Bé, això si la màquina de cafè pot funcionar, ke ja m'han dit que esteu a les fosques!!! jejejejeje

Vinga doncs, avui ho deixo aki. Fins a la propera!!

Petonets,

Núri@

"Txe", ja venim ...

Bones,

aquesta matinada es presenta prometedora. Encabits dins d'un magnífic "micro" alias autobus ens endinsarem per les valls i muntanyes bolivianes... Ja tinc ganes de respirar muntanya, la ciutat sempre és igual, em ve de gust veure el paisatge d'aquestes terres, sentir-ne la calor, el fred, les olors... els sons... En poques paraules transportar-me a una altra Bolívia lluny, del què fins ara he vist.

Poder fer la Ruta del Txe em fa molta il·lusió, no és un personatge que mai m'hagi mirat gaire, i del qual el meu desconeixement n'era molt gran. Gràcies el viatge estic posant remei a la meva ignorància sobre el tema i ara entenc una mica més l'enorme importància de la seva persona per la gent d'aquestes terres. Només pensar que estaré al lloc on el van detenir, matar ... i veure la fossa comuna on el van enterrar... em produeix un gran respecte. Per què els homes no n'aprenem mai?¿ per què sempre fem l'animal com ningú?¿ sort que som els racionals del planeta!! Sigui com sigui, potser pel gran amor que sento per la història, només ens queda mirar endavant intentant que les cagades del passat no retornin, aprenent d'elles per si més no arrenjar-les un xiquet.

Crec que en els nostres dies, faltarien líders com el Txe, amb les idees clares i amb un gran coratge, d'autoconvenciment i de sacrifici per a tirar-les endavant. No hi ha líders, i no hi ha ningú que ens motivi a fer res, vivim en una hepatia generalitzada que no farà mai que el món camini endavant. Som persones, i més enllà del progrés en telecomunicacions i maquinetes vàries; no podem negar que som sentiments, cor, ànima, ... on és la humanitat d'aquest home electrònic que hem creat?¿?¿?¿ Els xips, els bites i els megabites... no en saben res de tot això. La nostra essència humana és molt més, crec jo.
Tant de bo que ben aviat, algun líder reneixi d'entre les cendres d'aquest món i doni una mica de llum i cor a tot plegat!! i ens faci sentir més vius per lluitar per alguna cosa més que tecnologia.
Us deixo fins la tornada, aleshores ja us podré explicar del tot, com m'he sentit recorrent aquestes terres!!

Fins aviat!!

Núri@

Bon dia des de Sta. Cruz !!

Torno a ser aki per explicar-vos les últimes novetats. Que tampoc són moltes, eh? tot molt trankil... a ritmo boliviano, vaja.

De moment coneixent els nens de tots els llocs allà on vaig, i preparant algunes activitats per fer. Però la veritat és que la desorgantizació que es porten, i la passivitat que es gasten no ajuden gaire a avançar, i t'has d'anar adaptant a ells encara que es podria fer molt més del que es fa, si hi hagués més ordre. Una paraula que aki està una mica en desús en termes generals!!
Dia a dia continuu observant com aquest país és del tot extremista: cotxes luxososos, botigues del tot occidentals, restaurants cars .vs. una part molt pobre de gent que vagareixa pels carrers. No hi ha una classe mitja gaire amplia, i aquí a Santa Cruz això que hagi pujat l'Evo no motiva gaire... és la part on viu la gent més rica del país i està clar que el seu sistema no convenç. Tot i així l'ambient és trankil, de tant en tant hi han talls de carretera aprop de la Paz de miners que protesten, però de forma trankil·la, no us penseu.

De moment, que sàpigueu que si tot va bé, aquest finde marxem a fer la ruta del TXE. Pinta molt bé... estem tots il·lusionats!! O sigui que ja us explicaré que tal resulta, esperem que no torni el fred, creuem els dits!

Me n'alegro que tothom estigui bé per barna, disfrutant de la caloreta que de ben segur us fa, aki ara ja també en fa... un calor portable de jaqueteta de tant en tant.

CRIS, que us ho passeu molt rebé per Casablanca!! records a ta germana i res, fes moltes fotikis que quan torni ens hem de posar al dia!!

REYES, ja m'explicaràs que ha passat... tot bé però?? ja te l'enviaré el mòbil per mail, ok? Ah! i per LISBOA, com ha anat... dóna records a les xaies!!

TIA!! Molt rebé, això que m'escriguis en català, no passa pas res. Jejeje... com pots veure tot bé!! Vaig estant el dia de barna periòdicament entre uns i altres.

Apa, doncs... ens anem seguint mutuament, vagi bé.

Una abraçada,

Núri@

Bones de nou!!

Aquí tot segueix trankil, molt trankil... que us he de dir. L'estress i l'anar de cul d'aquesta gent no és ben bé el de Barcelona. Els horaris no existeixen, i dubte de quan anem a currar, la resta és ben bé allò d'anar fent... que ja hi arribarem. I mira, de vegades úna mica de ritme també és troba a faltar... bé, ja em coneixeu... jejejeje

Demà ja comença més la cosa de debó. Estaré treballant a 4 llocs diferents, i de moment més que orgnaitzar coses és anar-ne improvisant, pel mateix que us he dit: horaris, i d'altra organització aki no ho tenen molt per la mà.... tot i així bé. I ara amb els nens de Techo, nens enganxats a tot tipus de droga, prou bé. És una important menjada de tarró, surts ben cansadeta... una gran experiència ja us ho dic, no em tornaré a mirar els sabaters de la mateixa manera. Aki són uns dels que venen la droga més barata, alias "clefa"... cola amb alcohool, uns colocons que agafen els pobres crios del cagar-s'hi.

Pel que fa al fred ha baixat, i s'agraeix perquè la rasca era d'escàndol. I ara ja podem començar a lluir cames i maniga curta. Per la resta, menja i companys... molt bé ( Margee!!! gana no n'estic passant eh??? ké lo sepas!!!!!)

I res, que guay rebre les vostres respostes. Ja veig que esteu totes amunt i avall com sempre, no podem evitar se com són... pel que fa a les fotikis, complicat Marta. Amb alguns companys deiemde muntar un espai amb fotus, però ja veurem, dependrà de la tecnologia punta que corre per aki. De moment hem fet algun intent.
ARANTXA!! quan de temps, jejeje... ja veus les novetats. A veure si és veritat i ens veiem a la toranda, tu també m'has d'explicar que tal va l'aventura matrimonial!!!
Ei, Monty... merci per trucar a ma mare, a veure si un dia li vas a fer uns visita!! jejeje.... que tant de temps no te'n recordaràs d'anar a Sants. Què tal els castells?? records al Juli.
Mireia, ke tal?¿? recuperada de l'ATRIUM!!! jejeje... moltes records a la familyyy, no cullis moltes ametlles ein?¿?¿ Vagi bé, granadellina!!!

TIA! què tal tot? ja vaig parlant amb la mama, com et deu tenir imformada. Tot bé, ara ja situada i aki doncs aprenent i vigilant. Doncs hi han condicions sanitàries un tant peculiars... però s'intenta tenir tot ben apamat. Gràcies per anar seguint el blog... i si voleu algun moment li podeu ensenyar a la mama.

Vinga doncs, fins la propera!! De segur que aleshores ja us podré parlar de moltes més coses. De moment, el futbol és la meva raó de ser, el bessó ja puc dir que està recuperat!!!

Molts petonets !!

Núri@

P.D: no feu cas de les faltes, aki els teclats van a pedals i ja no sé que clikuuu...jejejejeje ;)

Buenas!!!

No se si us arriben noticies d'aquestes terres pero fot una rasca, que feia anys que no feia per aquests barals. A la Paz ha nevat i tot.... jejejejeje.... ja he adquirit l'aspecte bolivià a tope: mocador, ponxet, mitjons de llana... però tot i així bé, tot ben tapat que no passi aire.

Reyes, creu-t'ho lo del Txe, ara bé... havia de ser aquest finde però amb la rasca potser ens toca esperar a anar-hi, que l'altiplà també està nevat.
RUT!!! kina ilu.... una pelegrina!!!! ja veus que m'han arribat molt rebe les teves paraules, la tecnologia potser l'ostia com be dius. Què tal per Vilafranca gaire caloreta?¿?¿ jejejejeje... és per contrastar la rasca que fot aki... coi de canvi climátic. Per cert!!!! ja us han arribat los horaris ?¿?¿... tic intrigaaaaaa...
Marta!! moltes gracies per escriure'm, però en tinc tantes pel món que agrairia que em donéssiu pistes per saber, quina sou??? jejejeje, per no cagar-la...


Ara ja he comencat a treballar, en un lloc que es diu Techo Pinardi.... són nens del carrers que van drogats pobrets, millor dit que es droguen pel carrer. A dins del centre per entrar-hi no hi poden anar, i allí se'ls hi dona un plat calent a la nit i lloc on rentar-se i dormir. Ho tenen molt ben muntat. Ahir i anàvem ben cagades, però no va resultar tant fort com ens ho esperàvem, encara que deu ni do el plan.

Per avui ho deixo aki.... fins la propera.

Això funcionaaaa...

Quina ilu!!! Això sembla que funcionaaaaaaa..... Moltes gràcies per escriurem... tik tota emocionada!!!

Per aki tot molt bé, avui fot una rasca que t'hi cagues i tots hem hagut d'anar a atracar el mercadilluuuu més proper, perquè rèiem molt, però no d'alegria. Aki quan bufen els vents del sud, cagada pastureta!!!! un fred de l'òstia!!
I ke Reyes?¿?¿? lo del TXE ta emocionat?¿?¿ vaig pensar en tu directament, i en les "xaies" en general. A veure si també em trobo una porta folrada amb la seva cara com ens va passar a Cervera, qual visión... uououououo...
Pel que fa al "Jet Lag", Laureta... cap problema m'hi he adaptat força bé, tot i haver retrocedit 6 hores menys en el temps diari de CATALONIA!!
... i Nuri, saps kè? tinc una companya del grup que treballa de mestra interina a l'escola pública de Montgat, aquella que em vas anomenar quan vaig venir l'últim cop ... jejeje... el mundu és one panyuel!!!
Tieta, ja veus que tik plena d'aventuretes per anar tirant... digali a la mama que tot molt bé, que es cuidi, i res vosaltres també me la cuideu!!!
I de la Marieta, en sabeu res.... com li va per les castelles?¿?¿?¿ El Macià ha marxat a Egipte ja?¿?¿ ja em diràs...


I res, ara em posaré una mica més trascendental... Ara mateix tinc una sensació barrejada de coses L'adaptació ha sigut bona i potser per haver viscut abans l'experiència Guineana aprens a mirar-te el món des d'uns altres ulls i relativitzar el qe veus, sents, escoltes, olores... Però tot i així la sensació que tinc, la definiria com una sensació d'impotència, de veure com amb tan poc en un país com aquest es podrien fer miracles, de veure les grans diferències socials que hi ha a nivell del país...
una anècdota només, ahir mateix anant a sopar cap a les 23h de la nit una parella de nens, germans probablement, es van parar davant nostre. Portaven robes velles típiques de la terra, anaven bruts, amb el mocs de la misèria escrits a la cara... i tot i així amb un somriure la nena ens ballava una canço, mentre el nen amb una mena de guitarreta petita (visió istrionica d'una Marylin a "Con faldas y a lo loco") ens tocava un "pupupido" ben diferent... En aquell moment la meva ànima s'enfonsava al terra de la tristesa que et provocava tot plegat, i molt més encara quan se t'abraçaven perquè els hi donessis unes monedes...
Que culpable et sents de viure com vius de vegades, veient això... però el món no el cambiarem de cop, només amb les petites coses que estan a la nostra mà, podrem fer-ne de grans. La gran ironia és que aquells que més poden fer tenen massa enganxat el poder i els diners, i la corrupció no deixa pas a una obertura a aquestes realitats ... i és aleshores quan la impotència de la rebeldia se't menja per dintre en veure lo miserables com a persones que són per no tenir sensibilitat només diners i economia.

Avui estik una mica més profunda que l'altre dia. Suposo que tota aquesta sensació anirà creixent, i es situarà en una nova realitat personal que em farà anar acceptant el que veig, mirant de fer una miqueta de bé amb la meva feina aquí. Serà aleshores; quan hagi de mourem a les institucions, treballant-hi, i sentint-me útil per mirar d'ajudar amb la petitat part que em sigui possible; quan arribaré a sentir que no sóc tant miserable ...

Marxo, ja... moltes gràcies per seguir el blog-diari de viatge!! Fins a la propera entregaaaaa...

Petonets, us estima....

Núri@

Molt bones

Ei, penya!!

Molt bones des de les Bolívies!!! Ciutadants del món, ja sok aki!!!

Estigueu ben trankils, estic la mar de bé. El viatge va ser tot una aventura, això d'estar "ficada· dins d'un avió durant 12 h. pot arribar a fer-te sentir una mica "anxova", però mira vam atravessar el "xarco" que diuen, amb molt d'art i vam recuperar la maleta. Cosa molt important, que alguns no van tenir tanta sort i encara els hi han d'arribar de Madrid... VIVA BARAJAS!!! (l'òstia, no tinc més paraules per definir-lo).
Ara l'avió molt guay, vaig fer pràctica d'idiomes, ara que com sabeu em seran molt necessaris... totes les pelis que hi "cardaven" eren en anglès... Harry Potter, El Zorro... etc. ... i totes les que no havia vist!!! Em vaig posar el dia de tot; entre dormida i dormida i partideta de "quiero ser millonario"... llàstima que el pot sempre era fantasma i no em va tocar ni un duro!!

I l'arribada a VIRU VIRU brutal, recuperant les nostres caixes de material totes amb un llacet vermellet més mones... per després des d'allà anar ficats dintre un "micro", alias autobus, que ens va portar ben apretadets, perquè el "rose" fa el carinyu, cap al nostre Hostalet de nom SANTA BARBARA!!! en ple centre de Santa Cruz...
De la ciutat de moment hem vist ja dos dels centres en els que anirem, també vam anar fins el riu i el vam atravessar a poteta, i dos mercats d'allò més tipics... que no tenen "desperdiciu", ja veureu les fotikis...
I de Jalar... la fruita està molt bona, i ens passem el dia tastant qualsevol cosa que ens crida l'atenció a les múltiples paradetes que hi ha diseminades per tot arreu. Apart de recuperar la yuca i la sopa de cacauet (aki sopa de mani), que m'ha portat a la ment els records guineans que tinc i que en un viatge com aquest no resten al marge de poder ser comparats. Tot i que ja us dic, Soco i Laura que són diferents tot i la proximitat... ;)

I res, aquesta setmana que demà comença seguirem coneixent els diferents llocs on anirem, i fem rutes turístiques pel país. El que m'ha fet més ilu, és que ens portaran a recórrer alguns dels últims camins que va fer el TXE!!! tenim un paio que va amb nosaltres que de petit el va conèixer i no veieu com estem... una mica flipats amb l'honor. Ja podeu veure que estic distreta... i de moment aprenent de tot, tot i tot!!!

De moment us deixo aquesta primera entrega que he pogut fer del viatge!! Quina ilu, podré anar explicant-vos cosetes!!
Cuideu-se molt i fins la propera!! Moltes Gràcies per tots els sms i e-mails que m'heu fet arribar de tot cor.

Una abraçada,

Núri@