Recomenço de nou a escriure unes línies amb la idea que aquest cop hi tinguin una continuïtat duradora. Després d'un any en blanc, on milers de fets, situacions, sensacions, vivències... s'han anat succeïnt, sembla moment de recomençar el temps amb una nova perspectiva. Aquella que dóna l'experiència de les coses viscudes des de la por, la temença, l'interrogant constant, i el somni somiatruites d'aquell que no vol donar-se per vençut en les seves il·lusions i que escolta però no vol sentir els comentaris diversos que la gent esmerça a donar-li com a consell.
Els temps que corren no són, ni seran, gaire propicis, però cal trobar la convicció que faci del teu dia a dia el motor per anar fent. Cal trobar noves il·lusions, nous camins, redescobrir-se a un mateix en les petites coses que puguin canviar el món que ens envolta. Aquell petit indret on hi conviu l'alegria per un futur incert i els somnis que ens menen a viure sense pauses però tampoc amb presses.
