Quan un llegeix per primera vegada "El Petit Príncep" ho fa creient que llegeix un llibre per infants. Però en "El Petit Príncep" hi ha molt més que els somnis i la incomprensió respecte el món dels adults.
Aquesta setmana van caure a les meves mans els llibres d'un dels millors professors que he tingut. Els llibrets tots petits i entranyables, evocaven a tres sensacions i formes d'actuació de la persona humana: La tendresa, l'esforç, i la paciència. Diria que tres elements que estan en desús, en decadència, tres elements que neden a contracorrent en la nostra societat. Però alhora són tots tres tan i tan importants per l'èsser humà, que imaginar un món sense ells, sembla impossible i mancat de sentit.
En un dels llibrets, concretament el que parlava de La Tendresa, hi he trobat l'abans citat, Petit Príncep. I les esplèndides reflexions d'en Francesc Torralba m'han despertat el desig de rellegir-me'l. Resulta soprenent la de coses noves que hi he trobat. Però és indubtable que tan de bo poguéssim mantenir al llarg dels anys, al llarg del creixement de la persona, una mica d'aquella innocència i d'aquell mirar-se el món amb sorpresa, amb aquella mirada d'infant que es sorprèn del més petit detall. El millor del text de Saint-Exupery, és que tot i la calidesa i fragilitat amb que ens presenta al seu personatge, no li amaga en cap moment el món real. El petit surt del seu petit món i en descobreix la duresa que hi ha fora d'ell. Ens mostra com el món que hem construït els adults en moltes ocasions ens produeix dolor, i contra ell cal enfrontar-s'hi amb maduresa i sense presses, apreciant cada detall, i sabent-nos finits. Precisament perquè som finits, cal aprofitar al màxim.
Busquem dins nostre, aquell Petit Príncep que vam ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada