Per què per valorar el que som hem de patir el profund dolor que provoca la pèrdua de les persones que estimes? Un dia més aquest personatge inexpugnable i negre, anomenat mort, ha tornat acompanyat de ràbia, acompanyat de buidor, d'impotència... i d'aquella incomprensió pròpia de l'èsser humà quan no entèn el per què.
Avui el dia s'ha llevat gris, s'ha llevat trist. En moments així em pregunto ... perquè de vegades fem grosses les petites coses i les vestim d'orgull malentés. És en moments així quan t'adones més que mai de l'enorme importància d'aprofitar la vida a cada moment i d'intentar estar bé, i proper a tothom que estimes: família, amics, companys ... Cal viure l'instant d'aquest valor tan preuat anomenat vida. Un valor ple de força i alhora ple de fragilitat, una fragilitat que en qualsevol moment ens pot venir a buscar per portar-nos cap a la finitud per la qual hem nascut.
Avui un "àngel" més vola pel cel... i el seu record, les seves paraules, la seva grandesa personal, i la grandesa dels seus ensenyaments resten en tots nosaltres petits i grans, i és això, el gran valor del que vam rebre d'ell, el que cal que conservem al fons del cor per sempre més.
Bon viatge Àngel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada