El Pedraforca

Ningú pot negar, amant o no de l'excursionisme, que el Pedraforca és una muntanya diferent. La seva forma emblemàtica el fa ser distingit i admirat per tothom. La natura ha creat en el Pedraforca un indret majestuós que fa sentir a qui el puja una mica més lliure, després d'haver gaudit de l'immens i extraordinari plaer del paisatge que s'elvira des del seu cim.

Partint des del refugi Lluís Estasen, nom que li ve donat en honor del que va ser el primer excursionista capaç de coronar-lo fins a la seva part més alta. Seguint la ruta del verdet, l'aventura d'enlairar-se per les seves parets, s'inicia amb una caminada dreta i contundent que et porta per una carena enlairada que et mostra en mirar a l'horitzó unes precioses valls. Mirant amunt s'obre abrupte i dreta la pared del Pedraforca. En arribar a un punt es canvia el camí dret per les pedres escarpades que et fan grimpar com una cabirol agafant-he de les seves pedres majestuoses. Amunt, amunt, cada cop més enlaire, cada cop més agafats a les roques i mirant avall l'espectacle de l'inigualable desnivell, ple de risc de d'orgull.

Finalment ja gairebé a dalt sents la necessitat de fer l'últim esforç, que et porta a agafar un darrer alè d'aire per poder cridar aquella frase tan nostre de: Hem fet el Cim!! El cim immens, mostra la profunda i pregona "tartera" que s'obre entre els dos pollegons que componen el Pedraforca. Asseguda allà, amb l'aire a la cara i sota la immensitat del cel i de la vista privilegiada de tota la Serra del CADÍ, sents que les problemàtiques del món resulten petites a aquelles alçades, i que el món és molt més. El plaer de poder respirar la tranquil·litat del silenci de les "altures" t'omple els pulmons de força i energies renovades. Unes energies que cal agafar allà ben enlaire per entomar la baixada.

La tartera del Pedraforca, és quelcom de diferent a totes les baixades d'alta muntanya. Et sents com un "stoneboard", lliscant per damunt de les pedres, procurant no caure al seu damunt i no rellisca massa. El descens és impressionant, dret com el que més... no hi ha cap baixada igual en tot Catalunya. Mirant entremig de la seva forca et sents terriblement petita, terriblement vulnerable, envoltada de pedres immenses i petites... mentre una vall verda i plena de vida sobre a l'hortizó de la seva baixada, i un bosc agraït t'espera per protegir-te amb la seva ombra, després d'una baixada a ple Sol.

Xino, xano arriba el moment de tornar allà on havia començat amb il·lusió la pujada. El refugi Estasen espera amb la seva esplanada verda i la seva font d'aigua fresca. Ha arribat el moment de sentir satisfeta per l'esforç fet, i per haver tingut l'honor de coronar i descendir d'una de les mutanyes més emblemàtiques de Catalunya.