A un dia de fer 30 anys, recordo com un any enrera em trobava recorrent unes missions per les terres bolivianes. Allà hi vaig anar buscant noves experiències i per obrir una mica el meu cap, després d'una època de pensar i plantejar-se com calia seguir caminant endavant i amb quins elements calia seguir portant a la motxilla, però millor posats per repertir-ne millor el pes.
Un any després, la meva motxilla està més carregada que mai, però alhora està molt ben equilibrada... i puc fer front a allò que el destí em posa al davant, malgrat les decepcions, malgrat els imprevistos, malgrat no arribar com hagués volgut, ni tan sols somiat fa mesos enrera... ja que res hi ha de segur en aquest món, ni res és per sempre.
Els 30 han finalment arribat amb un aiguabarreig trist i solitari, però no en solitud, on més que mai fan dels 30 una edat per afrontar les coses i per plantar cara a allò que de vegades la prudència i la manca d'experiència t'havien fet tirar enrera.
Demà faig 30 anys, i això només passa un cop a la vida... i com si fos l'últim dels dies, el vull viure amb plenitud. No faré res de diferent, per què?? ja estic bé així, amb alguna que altra cosa a millorar... perquè per avançar en la vida ens cal millorar, i créixer assumint els errors, així ens fem grans: però més enllà d'això, aquests 30 hi hauran més aprenentatges, més cagades, més conflictes, més problemes a resoldre... però fa un temps enrera em vaig proposar fer-ho de forma optimista i sense permetre'm el luxe de deixar-me véncer per la decepció, ni el dolor, tant físic, com si es dóna el cas anímic. Ja que en el camí, hi trobem també alegries, bons moments, estones de riures i de compartir,... i d'aquests són dels que recarreguem les piles per allò que hagi de venir.
Benvinguts 30, els rebré, llegint, anant en bici (si es possible), afrontant problemes i intentant resoldre'ls, i ho faré tenint al costat els qui m'estimo... a tots: als que hi són, als que ja han marxat, els que s'han transformat, als que s'han esfumat per no saber-ne més, els que enyoro, els que viatgen, als que acaben d'arribar... a tots tindré dintre la motxilla de la meva memòria, a la llum d'un sopar familiar, a tots aquells que al llarg de 30 anys m'heu fet ser el que sóc i m'heu ajudat a viure tants i tants instants màgics i a afrontar-ne tants i tants d'altres.
30!!!! feu que la il·lusió i les ganes de fer coses no s'apaguin més, que pugui continuar sentint-me enèrgica i vital malgrat tot el que vingui, encara que la pluja caigui amb pedregada... per poder així seguir creixent, aprenent dels errors i dels encerts. CARPE DIEM !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada