Sembla mentida el que pot fer una petita pilota de futbol perseguida per 22 homenets amb calces curtes. Aquesta setmana l'eufòria culé ha seguit... no hem guanyat res encara, però Canaletes ja s'ha omplert en dos ocasions. Hem sigut agosarats, i sembla que tenim molt clar que estem vivint un moment històric, per tant amb títols a la mà encara ho pot arribar a ser més.El passat dimecres passejant entre la multitud per La Rambla, quedava sorpresa de veure l'enorme força que pot tenir aquest esport, capaç d'unir gent de diferents països, creences, caràcters, idees ... totes ben diverses sota la bandera d'un club. Crec que no hi ha pocs elements socials, més enllà de l'esport que siguin capaços d'unificar així a la gent, sentint aquest munt de sensacions, de pertinença a un mateix equip.
Ara bé, sense cap mena de dubte, és un opi del poble que diria Marx. El Barça, està ajudant a passar la crisi econòmica que ens envolta, amb un caminar més lleuger. Com si uns partits de futbol, guanyi o perdi el Barça, ens puguessin ajudar a fer desaparéixer els problemes reals que vivim. Però bé, si més no els alleuja, com un bàlsam d'en Panoramix ... i els hi dóna un altre aire tot disfressant-los d'una alegria passatgera.
Aquest cap de setmana comença la recta final, amb un mes per endavant en el que es pot posar la guinda al pastís de la temporada futbolística. Potser demà ja podem celebrar la Lliga, si avui a Valencia el Madrid perd i demà el Barça guanya al Villareal. I dimecres, final de Copa del Rei, final peculiar, amb el Rei de les espanyes presidint un partit entre Catalans i Bascos. Una setmana per vibrar, se'ns dubte.
Endavant doncs, ens quedarem amb el Gol d'Iniesta com amulet dels miracles possibles. I amb les ganes de seguir veient bon futbol, fet en equip, amb esforç i constància. Més enllà de les cagades arbitrals que fan posar en dubte tota aquesta feina. A caminar cap el triplet històric, i que la sort ens acompanyi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada