"Donar-se, donar-ho tot, confiar, navegar a la deriva..." , avui m'han vingut al cap aquestes línies d'una cançó del musical Gaudí... potser perquè hi ha dies en el que tot es capgira, dies en què no saps els motius, però res camina cap a on voldries. I després de donar-ho tot et toca menjar-te l'orgull, i les pròpies conviccions per no ferir els qui tens al volt.
Com en tots els grans moments vitals, la solitud en el sentit més ampli de la paraula, ho abarca tot. Els dos grans moments de la vida, el naixement i la mort els enfrontem sols... deu ser un presagi del que és inevitable.
Perquè la pèrdua d'una persona pot arribar a condicionar tant la vida dels que queden, fins al punt de fer-los sentir ofegats per les responsabilitat que et aquest fet otorga, fent teu un món que no et pertany i que t'impedeix obrir-te a la vida que t'hauria de ser pròpia?
I et sents traïda per tu mateixa i sense forces per trobar un camí, i l'únic camí que trobes... ara com ara, no t'omple, ni et fa somiure com voldries. I aquest fet et fa replantejar tot el que t'envolta i el teu dia a dia. I somies, enllà en les coses que voldries que l'omplissin...
... però ara són els dubtes els qui habiten, i les idees de tot i de res, et juxtaposen les unes vers les altres creant un merder cerebral que no saps com aclarir-lo. Però el dia avança i has de buscar un camí, has de prendre decisions. De vegades no les que voldries, però quedar-se en la por, la ràbia, i l'odi; només et condueixen en el més trist i insalvable dels abismes.
Molts cops parlem de perdó, i els hi diem els infants que cal perdonar... però que difícil resulta això quan t'han fet mal de cor. No resulta gens fàcil aleshores fer-ho, i menys quan el pas del temps ha fet créixer arrels en aquest sentiments destructius.
A l'igual que en negatiu la melodia de la cançó de gaudir m'han vingut al cap, ara toca "donar-ho tot, confiar, navegar a la deriva"... cal trobar una raó per intentar esborrar aquella part del passat que t'enfonsa en l'odi, fondre'l i recordar sense que els records et facin seguir vivint en el passat. De moment tinc clares les paraules, però em pregunto si seré capaç de trobar en mi els motius per girar el full de la meva història?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada