· Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir-lo.
· Això és la caixa. El bé que vols és a dins.· Recte endavant, no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
· És trist oblidar un amic.
· És tan misteriós el país de les llàgrimes!
· No se sap mai!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.
· Els vanitosos només senten les alabances.
· Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.
· Però [el fanaler] és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· No s'està mai content allà on s'és.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· Quan un es posa vermell, vol dir que "sí", oi?
· La gent té estrelles que no són iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada