La deesa Velocitat

Avui m'he dedicat a llegir uns textos de Francesc Torralba. De vegades necessites començar el dia, buscant elements que et transmetin pau interior, reflexions que et facin pensar i trobar una mena de resposta personal que t'ajudi a veure el camí una mica més clar.

Tot llegint he trobat una frase que m'ha cridat molt l'atenció, i que més enllà de la connotació social, dins del meu àmbit l'esport, també i té un paper indiscutible. La frase deia: "Hem deixat de creure en els vells déus i ara adorem a la deessa Velocitat." Quina gran veritat, la tranquil·litat de la nostra ànima s'ha perdut darrera una gimkama quotidiana que se succeix dia rera dia, intentant fer el màxim nombre de coses, en el menor temps possible. Però això ens ample plenament?¿ ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos?¿ Crec que la resposta la pot trobar tothom dins seu, així és que no gastaré línies en respondre res.

Ara bé, quin enorme plaer sent un, quan un s'asseu en una bona cadira per: escoltar música, llegir, contemplar un paisatge, fer esport gaudint de l'entorn, gaudir de l'emoció d'una obra de teatre... i si tot això ho pots fer acompanyat i sintonitzat amb amics i l'entorn... la sensació plaent que se'n desprèn, és del tot porosa. I quedés interiorment relaxat i ple.

Però l'home necessita explorar més i fer més coses per avançar, per continar endavant. Trobar nous reptes, noves aspiracions, rera un esperit de millora que en un principi no hauria de ser titllat amb connotacions negatives, però que ens porta de norma a fer-ho tot ràpid, per què cal fer-ho corrent? per què hi ha una edat per tot?, per què cal fer-ho tot bé i perfecte?, per què ens costa cada cop més admetre l'error i el fracàs?, per què la por ens fa tan dèbils i ens immobilitza l'acció de vegades de parar a pensar el per què de les coses que fem ? cal fer-ho així?... però per què si no ens omple el fer-ho així? ... potser més lentament no seguirem el ritme rutinari del que sembla el dia a dia actual, però gaudirem dels petits matissos que ens fan humans.

La deesa Velocitat ens impedeix gaudir del camí, dels petits moments viscuts lentament, i ens transmet un neguit intern que molts cops no ens condueix enlloc, només a fer i a tenir, encara més feina.

Parem doncs les màquines i seguim treballant amb esforç per seguir fent i tenint, però també podent ser persones, plenes per dins, podent gaudir lentament de cada cosa que fem, i compartint-les a cada pas amb aquells que ens envolten i estimem.