Ara portava dies que no realitzava una activitat que sempre ha sigut per mi com una oxigenació cerebral, encara que el físic és el que pateix. Aquesta activitat consisteix a sortir a córrer, pràctica que molts titllen de "masoca", ja que ben mirat sortir a suar, corrent sense perseguir ni ser perseguit per ningú, i sense cap mena de pressa ni necessitat d'arribar a enlloc tard, pot resultar a ulls foranis una mica de tocat de l'ala, no ho negaré. Però per mi sortir a córrer és despredre'm de les cabòries que inunden la meva ment, mentre bagareixo pels carrers de la meva ciutat no penso en la feina, observo el vaivé de la gent, el seu atabalament de "bon barceloní", els avis asseguts als bancs, d'altres que juguen a petanca... mentre segueixo el ritme acompassat que marca el meu cor i les meves passes a l'asfalt.
Mentre corro necessito a més la companyia de la música que habitualment m'acompanya penjada del meu braç. En molts casos ella m'ajuda encara més a evadir-me, a distanciar-me de les preocupacions del dia a dia, i fins i tot del que observo i a buscar dins meu les raons que em porten a voler seguir lluitant per les coses que m'ocupen.
Córrer és solitari, però alhora en la solitud del corredor s'hi troba la pau interior que dóna l'esforç constant i mantingut al llarg d'un període de temps. En el fons no deixa de ser un reflex de la vida, avancem en el nostre dia a dia gràcies a l'esforç constant que dediquem a les petites coses que ens omplen i ens il·lusionen.Per això l'esforç físic que em suposa córrer, fa que els nervis cerebrals que van fent reducte dins la meva psiquis quedin rendits pel cansament, i és aleshores quan després d'un bon bany relaxant de sals, una bona frega d'olis i cremeta hidratant... una agafa la feina amb una altra empenta. La tensió, aleshores, sembla haver-se esvaït i la feina em condeix el doble. Soprenent no?? Però un fet tangible, us ho ben asseguro.
Per aquests motius i molts més, intentaré recuperar aquesta activitat de forma més asidua, i fer-la a bon ritme a través dels carrers plens de vida de la meva bonica ciutat.
3 comentaris:
Córrer o fer algun tipus d'exercici físic no competitiu (si més no en el meu cas) sempre m'ha ajudat de passar un tel detramuntana pel cap. En acabar de fer l'exercici i un cop passat per la dutxa l'ànima se'm reequilibra i trobo que el món es veu amb una mica més d'optimisme.
Però hi ha un altre exercici que no només m reequilibra a posteiori sinó que m'ajuda expulsar la tristesa immediatament, des de bon començament. Em refereixo a ballar lindy hop al so d'un ritme de swing.
Conec els dos exercicis i em fa l'efecte que, per motius que no conec, els resultats són similars però diferents.
¿En saps res tu, Cerve, de tot plegat? No sé pas què té el swing ballat que aconsegueix literalment expulsar la tristesa con cap altre ball o exercicis és capaç de fer.
Tòfol
Córrer o fer algun tipus d'exercici físic no competitiu (si més no en el meu cas) sempre m'ha ajudat a passar un tel de tramuntana pel cap. En acabar de fer l'exercici i un cop passat per la dutxa, l'ànima se'm reequilibra i trobo que el món es veu amb una mica més d'optimisme.
Però hi ha un altre exercici que no només em reequilibra a posteiori sinó que m'ajuda expulsar la tristesa immediatament, des de bon començament. Em refereixo a ballar lindy hop al so d'un ritme de swing.
Conec els dos exercicis i em fa l'efecte que, per motius que no conec, els resultats són similars però diferents.
¿En saps res tu, Cerve, de tot plegat? No sé pas què té el swing ballat que aconsegueix literalment expulsar el malestar comcap altre ball o exercici és capaç de fer.
Tòfol
Ei, Tòfol!!
Un gran honor rebre un comentari teu, sobre els meus escrits, i un repte el contestar-te.
Entenc bé a què et refereixes. L'exercici en sí, qualsevol tipus d'exercici ajuda a eliminar tensions. Entre altres coses perquè el cansament físic fa agotar els nervis també, obligats a transmetre molta informació motora als músculs i òrgans en curts espais de temps. Això fa obviament que el nostre cervell, com a òrgan major del nostre sistema nerviós central, es vegi immediatament descarregat. Per tant qualsevol exercici que es faci és positiu en aquest sentit.
Però, quan l'exercici és convertit en ball rep la màgia de deixar-se portar, la ment queda evadida al moment pels ritmes que la música li marca. El moviment amb música ens transforma, i dóna una llibertat al cos molt més gran. I més encara quan els pasos o els moviments estan mecanitzats, deixant pas al relax de la ment que no ha d'estar tensa per recordar allò que ha de fer. Cosa que potser en l'exercici més esportiu, més competitiu (inclús en el ball)no es dóna, ja que cal està concentrat en allò que fas per fer-ho bé. Faria una diferenciació doncs entre el ball més de ballar per ballar, i el bal més normatiu. Si ens quedem amb el de ballar per ballar, com el jugar per jugar... allí la persona esdevé ella sense aparences, ni mimetismes, simplement balla al ritme d'allò que sona, al ritme d'allò que sent en el seu interior. És el millor... pel relax humà, deixar fluir el cos sense pensar en què fa, només fent-ho perquè ho sent així.
M'atreveixo a dir fins i tot, que els exercicis esportius i competitius en els que es manté la tensió mentre es realitza el moviment el reequilibri mental és produeix quan finalitza l'acció. Per contra, quan l'exercici és lliure, concretant en el ball, el moviment et reconforta ja amb la seva exercitació. Si aquests moviments o passos els concretem amb els ritmes del swing, música que implica moviments amplis del cos i alhora no molt marcats de rigidesa en la seva posició corporal, trobem un treball global i no únicament de cames i braços ferms. El relax aleshores esdevé molt global i ja és durant el ball que el cos queda distés i això provoca encara més, que quan acabes de ballar-lo la destensió dels músculs cansats de remenar, produeixi una sensació de confort difícil d'explicar si no l'has viscut. Oi, Tòfol??
Doncs res, aquesta és la meva humil resposta a la teva pregunta. Espero que m'hagi sabut explicar. I res, no et tallis i segueix comentat allò que vulguis i et suscitin els meus textos.
Núri@ "cerve"
Publica un comentari a l'entrada