Resulta trist veure com el món aniquil·la a aquelles persones que estan millor capacitades, i que tenen la força d'esperit i d'actitud per fer-lo millor. Pakistan ha quedat orfe, trist, abatut, sense la principal força que l'empenyia a intentar caminar cap a la creació d'un país més lliure i amb més drets. I el món ha perdut un referent de coratge, de valentia, de força, i de capacitat de lluita i d'autoconvenciment.
Benhazir va tornar sabent el perill que corria, però confiant que el temps hauria posat a lloc, o frenat si més no, els motius pels quals ja el 1999 va haver d'exiliar-se a Londres. La seva lluita per un Pakistán democràtic ha topat amb la intransigència dels islamistes (acció que neguen haver realitzat), en un acte de fe cega a favor de la violència, el fanatisme, i l'horror... quin país volen construir així, despertant l'odi per matenir el seu món ideal i aïllat de la realitat humana i del seu propi país?? Islamistes o no, els qui han acabat amb la vida de Benhazir només saben generar odi, i l'odi només genera violència fomentant un partit de tennis on la pilota mai queda quieta i sempre té motius per ser llençada a l'altre costat d'un camp amb les idees massa polaritzades. Però és clar, parlar de la capacitat de reflexió de l'ésser humà a aquells que són capaços d'acabar amb la vida de les persones, resulta massa irònic i insultant pels que ens considerem humanistes per damunt de cap idea política, nacional, o espiritual.
La vida de Bhuto s'ha apagat, però a l'igual que els seus oncles i el seu pare, Benhazir no morirà mai per aquells que defensen un món millor volent evitar l'acte de la violència, i creient en les paraules i els fets acordats. Nissagues com els Gandhi, Kennedy, i els mateixos Bhuto demostren que "l'utopia" és possible, fa molts anys que resisteixen i que generació rera generació van avançant per fer que els principis en què creuen siguin una realitat per a les generacions futures. Els assassins podran acabar amb les persones però no amb les seves idees amb els seus ideals no, aquestes el superaran en el temps. Amb la mort, amb al seva capacitat de matar sense escrúpuls només manifesten l'acte covard d'unes idees sense força que no es fan sentir més enllà de l'atac frontal i indiscriminat ... unes idees buides, plenes de por, que no poden convèncer les paraules que es diuen de cor i res més, sigui quin sigui el pensament que amaguin i que només prenent força des de l'assassinat.
Avui el món camina una mica més buit, però l'esperança ens ha de mantenir ferms pensant que arribarà un dia al Pakistan, a l'Iraq, a Israel, a Palestina i tants altres racons del món, en què els seus homes i les seves dones seran capaços de crear un equilibri de respecte sobre allò que són i volen ser, units només per la llibertat de créixer plegats des de les diferents visions que tenen d'aquest món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada