Resignació

... "Quan els déus mostren el perfil sorrut/l'home no pot sinó endurar l'excés,/assistir al propi, immoderat, procés/ fent dignament de testimoni mut" Miquel Martí i Pol

Paraules clares que em porten cap a la resignació que en alguns moment de la vida sents i cal tenir. Quan no entens res, quan ho dónes tot per arreglar quelcom, quan t'esforces a millorar el que has errat, quan et trenqués el cap per trobar un nou camí, una solució... però res no surt com voldries, cal ser resignat. Menjar-se la ràbia del moment i resignar-se... pensant que un altre cop allò que dónes de tu tindrà una millor fi.

Però el trist camí de la resignació continuada, és que acabes per no tenir ganes de fer res més per no haver-te de tornar a resignar, veient que res del que puguis fer farà que res canviï, que res del que t'esforcis a millorar de tu (sota el teu parer) fa apropar-te a allò que vols, desitges, o somies assolir. Suposo que en aquests casos, cal ser prou valent per acceptar que un accés de resignació vol dir que allò pel que t'esforcés et queda lluny, i cal girar full i canviar de pàgina la història. D'aquesta forma, de ben segur que s'arriba a caminar endavant amb el pas ferm. Doncs a girar full i a caminar s'ha dit...