Ahir es va viure pels carrers de Barcelona, un d'aquells dies en què sentir-se català era motiu d'orgull. Els carrers plens de senyeres i estelades, molta gent unida sota una mateixa causa, defensar els interessos d'aquest país. La gent esta emprenyada (www.catalaemprenyat.com) no només pel mal funcionament de les rodalies, motiu principal de la manifestació... si no perquè aquesta Espanya que no ens vol fora d'ella, tampoc ens deixa viure dintre d'ella i ens talla les ales així que pot perquè no puguem agafar embranzida lluny d'ella. Resulta una mal pare, aquesta Espanya, que no deixa créixer els seus fills. Podríem dir que es comporta com aquella frase tan típica dels refranys castellans de: "Es como el Perro del hortelano, ni come ni deja comer".
Som una nació, i els catalans serem allò que nosaltres vulguem ser i sentim, no el que ens manin de ser. Més tard o més d'hora hi haurà un dia en què la lògica dels esdeveniments caurà per la seva pròpia inèrcia i res ni ningú ho podrà aturar. Seria tot un honor poder-ho presenciar, però sino em conformaria amb que l'esforç i els somnis d'avui, i aquells que van tenir els nostres pares i avis en el passat, servissin perquè les generacions futures puguessin passejar-se pel món dient-se "Catalans" i res més !!! Sentint els colors de la bandera que els representa i part d'un món obert a qualsevol sentiment de pertinença.
Tot i així, cal fer les coses bé, cal posar seny, cal anar pas a pas... ara bé sense perdre la decisió en l'acció, ni la rauxa, ni en els propòsits que marquen el nostre futur més immediat. Per tant, seguim mirant endavant per fer d'aquesta nació, una nació tan si volen com si no!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada