L'Any de Jaume I

El passat més de març es dóna el tret de sortida a la celebració del 8è. Centenari del Naixement de Jaume I, amb un acte al Monestir de Poblet que va tenir la presència dels presidents del Principat (José Montilla), Illes Balears (Francesc Antich), i de l'Aragó (Marcelino Iglesias), l'única absència destacada va ser la del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el qual va ser representat per la seva consellera de Cultura (Trinidad Miró).

És curiós veure com 800 anys enllà del seu regnat les coses no han canviat gaire respecte a segons quins lítigis entre els antics regnes del que un dia va ser la Corona Catalano-Aragonesa. En segons quins punts, com les obres d'art religiós de la Franja de ponent, o la possessió de segons quins documents salvaguardats en diferents arxius, es posa de manifest que encara avui hi ha ferides que resten obertes i que no volem entre tots acabar de tancar, reconeixent els errors començos per uns altres.

Però potser per l'interés va despertar en mi l'emissió televisiva de l'altre dia, m'he dedicat a llegir una mica sobre aquest personatge per saber-ne coses noves. I avui agosaradament m'he decidit a publicar aquest petit escrit sobre la seva figura, on explicaré alguns dels fets que més m'han cridat l'atenció de la seva vida. Potser no són els fets pels quals és conegut, però si més no, si que sota el meu punt de vista són destacables perquè segurament van forjar el caràcter i la persona fins a esdevenir la figura de Jaume I que coneixem, com un dels personatges més importants de la nostra història.

Nascut a Montpeller l'any 1208, Jaume I era fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, i ja el seu engendrament s'explica que va ser sota circumstàncies força peculiars, com se'n fa ressó el el propi Llibre dels Fets del mateix Jaume I, i que la transmissió oral s'ha encarregat de donar a conèixer també. Diguem que el Rei Pere va ser enganyat perquè passés una nit, com a mínim, amb la seva dona, cosa curiosa als nostres ulls, per poder ser engendrat un fill que representés la successió al tro. D'aquest encontre, diuen que nasqué Jaume I.

L'altre fet que em crida l'atenció de la seva vida, va ser com va viure una part de la seva infància en mans de Simó de Monfort, un enemic efèrrim del seu pare. Aquest li cedí el seu fill mentre defensava les seves terres del nord de les lluites entre els partidaris del catarisme i del Papa Innocenci III. Finalment quan el seu pare morí ferit a la Batalla de Muret, més per culpa d'una nit de festa que per la batalla en sí. La seva mare va aconseguir els favors del Papa i el pobre Jaume va poder tornà a Catalunya on s'estigué al Castell de Montsó, allí fou instruït a les ordres de Guillem de Mont-rodon per modelar la persona del petit Rei.

Tots aquests fets van anar creant una personalitat molt forta i un gran esperit de lluita, que el porta a ser un dels personatges que més terres va aconseguir conquerir per a la corona Catalana. D'aquí que fos conegut amb el nom de Conqueridor.

Jaume I morí el 27 de Juliol de l'any 1276, quan es trobava de camí al Monestir de Poblet. I és allí on el seu cos reposa. Un Monestir que no deixa de ser també, un lloc nascut com Jaume I de les cendres d'aquells que des de França van voler obrir el seu món, creant un nou monestir cistercenc, lluny dels enfrontaments albigesos de l'Abadia de Fontfreda. És en aquest racó de pau, on des d'aleshores els Reis del que va ser la Corona Catalana descansant per sempre més després d'un llarg camí.

Al llarg d'aquest 2008 tindran lloc un seguit d'activitats que ajudaran a conèixer la seva persona, i la visió d'un temps passat que va ser cabdal.