19 d'abril de 2008 IES Camí de Mar (c/ Jaume Pallarès, s/n, Calafell)
Edu21 organitza la seva VI jornada el proper 19 d'abril a l'IES Camí de Mar (c/ Jaume Pallarés s/n, Calafell), per escoltar la veu dels professionals de l'ensenyament però, també, de tots els altres agents educatius (famílies, educació no formal...) interessats en poder debatre i aprofundir sobre els problemes de comportament a l'escola, i com es pot fer el pas de la indisciplina a la convivència.
Per més informació consulteu la pàgina de públicació:
2 comentaris:
Núria,
He triat comentar algunes coses que dius el meu bloc en el teu per assegurar que llegeixes la resposta i que aquesta no es perd... Va sobre l'autoestima. Un dels problemes que tenim els qui ens dediquem a les ciències anomenades socials o humanes és la imprecisió de significat dels termes fonamentals que utilitzem. Sovint aquests termes poden resultar ambigus. Per exemple: orgull.
L'orgull o la vanitat potden ser defectes insuportables. Jo tinc la mala sort de conviure professionalment amb alguna persona que manifesta obsessivament una mena de vanitat personal que el porta a menysprear els altres. Clarament és un defecte, fins i tot patètic per a qui ha d'aguantar una i altra vegada les meravelles d'autoafirmació...
Però l'orgull pot ser una cosa sana si és simplement la satisfacció d'haver assolit una fita en la vida, haver obtingut un coneixement que ha costat o una habilitat determinada. Aquest orgull seria sinònim d'autoestima.
L'important, a la meva manera de veure, és que aquest "orgull sà" no et faci creure superior als altres, no et porti a cap menyspreu d'altres persones encara que siguis crític/a amb idees i actituds que no comparteixes.
Nomes pensant una mica en tot el que cadascú de nosaltres ignora, resulta gairebé metafísicament impossible ser vanitós.
A mi m'ajuda molt el pensament de Camus: "En tot home hi ha sempre més motius d'admiració que no pas de menyspreu". (En aquest cas, Camus, que va morir el 1960, feia equivaler "home" a persona). I jo ho practico amb el col·lega vanitós: de fet també n'he après i algunes de les seves actituds són de bona persona, fins i tot de millor persona que no pas jo.
Si et serveix de consol he començat a veure la diferència entre autoestima i orgull insà quan estic a punt de fer seixanta un any! O sigui que si hi arribes abans que no pas jo, tot això que tindràs de guanyat!
Gràcies per llegir el meu bloc.
Tòfol
M'ha agradat descobrir-te Núria. Avui no tinc un dia massa bo, està ple de ràbia i mals pensaments, i no m'agrada sertir-me així.`M'has entendrit. Tòfol, m'ha ajudat llegir el pensament de Camus que has transcrit. Intentaré possar-lo a la pràctica, tot i que malauradament m'entristeix pensar que sigui tant i tant complicat. Requereix el coneixement profund d'un mateix i la conseqüent acceptació.
Bon Sant Jordi!!Quan de bé ens fan els llibres, oi?
Publica un comentari a l'entrada