Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

dilluns, 7 d’abril del 2008

La il·lusió d'un nou demà...


Fa dies que intento acabar un parell d'escrits, però no ho aconsegueixo. Quan la salut està mermada es fa complicat poder admetre que no pots fer una cosa, com abans eres capaç de fer-la, perquè el teu cos no pot. Qualsevol que hagi sentit aquest sentiment d'impotència em podrà entendre.
Alhora tenia ganes de posar algun escrit al blog, que transmetés les ganes que tinc de sortir d'una etapa i de poder-ne començar una de nova. Un nou ABril lluny d'errors, que m'estan ensenyant moltes coses, però que a la vegada no faran que una deixi de ser qui sóc, ni perdi el que ha sigut, tot i buscar nous camins per millorar el benestar personal.
Aquí deixo escrita una cançó que ahir escoltava des del llit. És època de canvi i això és positiu, encara que comportir un temps de pessimisme, d'incredulitat, de dubte, de desconfiança... Més enllà de mals moments, sempre lluu el sol, i cal tenir els ulls oberts per veure'l brillar de dia, i per contemplar la immensitat de les estrelles en la nit. Doncs le canvi és vida...
La cançó és simple i coneguda ... "Que tinguem sort"! Tots necessitem l'esperança d'un nou demà...


QUE TINGUEM SORT


Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat amb mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.



Autor de la lletra i la música: Lluís Llach
Disc: I si canto trist...