Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

divendres, 7 de març del 2008

... llegint Cavafis



Llegint Cavafis he trobat un poema que m'ha fet pensar en com moltes vegades perdem el control de les situacions de la vida. Situacions que s'eternitzen i que acaben mostrant-he que hi ha quelcom de tu que està estancat, i comences a defallir, i et preguntes si algun dia te'n sortiràs. Potser els camins de la vida algun dia posaran a les meves mans la capacitat de reconduir aquestes situacions, ara indòmites. Qui ho sap? tan de bo sigui el temps qui obri alguna escletxa en mi, més correcte, i faci que no em senti de vegades dominada per la inòpia de la meva persona. Tan de bo que el "se acabo" no acabi d'arribar mai del tot... en alguns aspectes.

Aquí teniu el poema...

Se acabó

Sumidos en miedos y sospechas,
con la mente agitada y ojos aterrorizados,
nos consumimos planeando el modo
de esquivar el peligro seguro
que tan atrozmente nos amenaza.
Y sin embargo erramos, no está en nuestro camino.
Falsos eran los mensajes
(o no lo oímos, o no los entendimos bien).
Otro desastre, que no imaginábamos,
súbito, violento cae sobre nosotros,
y al no estar preparados -no hay tiempo ya- nos arrebata.

C.P. Cavafis (1905-1915)