El passat dimarts es va fer la presentació oficial del Llibre de l'Isidre Esteve "La sort del meu desti", a la Casa del Llibre de Barcelona, acompanyat per la figura de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. A més coincideix que el llibre surt a la venda després d'un any just d'haver patit l'accident, cosa que posa de manifest com pot canviar la vida d'una persona en un curt període de temps.
El que m'ha sorprès més del llibre, és com planteja l'accident, com l'afronta, amb quin coratge i aparentment sang freda en parla. Però el llibre no es centre únicament en l'experiència viscuda de l'accident, sinó que hi evoca el camí que des del desconeixement i la necessitat personal el van portar al món de les motos. De com un infant esdevé pilot, i de com un pilot esdevé un campió i de com el destí transforma al campió en un exemple de força interior a l'afrontar una desgràcia de la vida, un accident que ho regira tot.
A Almeria va canviar la vida de l'Isidre, però el que no va canviar van ser les seves ganes d'afrontar nous reptes. I potser per això, la il·lusió d'un nou repte és el que ara el fa mirar endavant sense defallir amb més força que mai. Molts s'haurien enfonsat davant d'una situació així, lamentant-se "per què a mi?" eternament.
La pregunta hi és, però com diu el d'Oliana al seu llibre, és viu i això és el més important, i per tant viure, és mirar endavant. Amb aquesta filosofia d'un esperit positivista és plantejat tot el llibre, i l'horitzó més proper, competir en un cotxe adaptat al proper Dakar. Un Dakar que també ha patit la desgràcia d'haver d'abandonar l'Àfrica per motius bèlico-polítics i que ha estat un any en pausa, com l'Esteve. El proper Dakar no serà el mateix perquè es celebrarà a Amèrica, l'Isidre tampoc, però tots dos en una nova etapa vital seguiran endavant seguint la sort del seu destí i de les seves noves il·lusions.
Aquesta nit tot el coratge demostrat potser el porta a ser el CATALÀ de l'ANY 2007. Més enllà de premis, el seu exemple em mareix la més gran de les meves admiracions. Sempre hi ha camí mentre les il·lusions es mantenen en vives, malgrat les pedres del camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada