Lectura retrobada

Un dels immensos plaers d'aquesta vida, és el de poder asseure's de forma tranquil·la i relaxada en una bona butaca amb un got d'aigua al costat i un bon llibre entre les mans. Per mi és un dels moments més gratificants que hi pot haver i molt més quan el llibre et desperta pensaments, idees noves, i t'obre la ment a noves idees i possibilitats.

El pas dels anys et fa canviar les formes de lectura, els estils, la continuïtat, les exigències, les temàtiques... i amb el temps vàries d'opinions quan rellegeixes alguns llibres. Unes vegades el llibre retrobat és aquell que et va deixar un bon regust de boca, d'altres t'enfrontés en aquell que sense saber gaire perquè no et va acabar de convéncer. Tant en un cas com en l'altre la relactura t'ajuda, penso jo, a créixer com a lector, m'atreviria a dir que creixes més en la relectura d'allò que no et va convéncer. Ja que poques vegades una relectura posititva et fa decepcionar sobre el llibre, i en canvi un relectura que parteix des de la negativitat és fàcil que amb el temps t'ajudi a trobar punts en què no havies posat una especial atenció.

Com es produeix aquest canvi? Com es construeix el pensament d'una persona? Com es modelen les idees dintre del pou de les idees? Probablement són molts els elements que ajuden a que aquest fet es produeixi, però per damunt de tot el factor que és clau, sense cap mena de dubte, és el temps. El Temps, aquest amic imperturvable que camina sempre amb el mateix ritme constant i sense defallir. Aquest amic que t'ajuda a millorar i t'ajuda a obrir la ment pas a pas amb nous coneixements, que lletra a lletra, paraula a paraula, línia a línia... t'omplen per dins. Imaginació, històries, posicionaments de tot, idees, sentiments, recreacions, descobriments, interioritzacions...

Aquest estiu he gaudit d'aquesta sensació. En arribar de les terres Irlandeses, vaig dedicar-me a endreçar l'habitació per preparar el nou curs, que com a mestre que sóc, sempre marca un nou període. Tot endreçant vaig trobar el llibre de l'ara tant homenatgeda Mercè Rodoreda, Mirall Trencat. La meva vivència com a lectora de la Rodorera no havia sigut gaire bona, i des de joveneta em va quedar una mena de mandra alhora de tornar-la a agafar. La Plaça del Diamant, El Carrer de les Camèlies, Mirall Trencat... havien estat llibres que als meus anys adolescents van ser lectures acadèmiques importants. Ara bé, en aquell "temps" no vaig aconseguir arribar a la Rodoreda, tot el contrari, més aviat me'n vaig allunyar.

El "temps" ha fet que la Celebració del Centenari del seu naixement m'hagi retornat a ella. Quan vaig tornar a tenir Mirall Trencat a les meves mans, mentre endreçava a l'habitació, vaig fer un moviment d'anada i tornada. M'explico, primer vaig deixar el llibre al seu prestatge, i després em vaig dir: potser seria un bon moment per retrobar-me amb una escriptora que molts grans lectors han trobat important. I així va ser. Vaig agafar el llibre, el vaig col·locar a la tauleta de nit amb un bon punt de llibre al seu interior per retrobar-me aquella nit amb la màgica redacció, i tan ben reconeguda ploma de la Rodoreda.

A mesura que he avançat per les seves pàgines he trobat que no se'm feia tant pesada com anys enrera. A més, jugava amb l'avantatge de poder posar imatge als personatges, gràcies a la sèrie que la Televisió de Catalunya va portar a terme, i que comtava amb la presència de la meva tant apreciada Emma Vilarasau. Poc a poc, aquella recansa es va anar esvaint, i vaig trobar-hi molta més riquesa, i matissos que l'adolescència no m'havia fet apreciar. Suposo que aleshores, llegia per l'obligació d'aprovar una assignatura, i ara en canvi ho feia pel simple plaer de llegir, no per l'obligació marcada d'un currículum escolar.

Una vegada més aquest senyor implecable que avança amb pausa i sense pressa, em demostrava com havia canviat, com els anys havien moldejat de forma nova la meva comprensió i l'apreciació de les paraules i de la història en sí. L'adolescent que l'havia llegit, ja no existia... el record cansat i avorrit es va convertir en una lectura més interessant, i interessada a voler saber més. Amb millor i pitjor qualitat els nous coneixements et fan avançar i valorar més, aquesta importància que sempre se li ha atorgat com escriptora a la Mercè Rodoreda. Escriptora traduïda a molts idiomes i valorada arreu d'Europa i fins i tot més enllà.

Tancant el llibre en arribar al seu punt i final, em vaig sentir satisfeta. Havia perdut la mandra a retrobar-me amb aquesta gran escriptora. Ara de ben segur que el futur em farà buscar noves lectures d'ella, fins i tot m'atreviré a retrobar altres velles lectures que m'havien servit per formar-me una visió sobre ella i la seva forma d'escriure.

A més a més, ara tinc ganes fins i tot d'aprofitar els molts actes que s'estan fent per commemorar el Centenari del seu naixement per endinsar-me una mica més en la seva persona, i la seva personalitat. Teatre, posades en escena, lectures dramatitzades, conferències, col·loquis, xerrades ... sens dubte un bon ventall i un bon moment per aprofundir i per conèixer els pensaments d'algú culturalment ric. Un moment únic per endinsar-me en una personalitat marcada per una guerra, un exili, un temps gris i dur, en definitiva la història d'una persona marcada per l'enfrontament fraticida d'un poble que va portar molta destrucció humana a tots nivells. Una època on només els més valents, van ser capaços de tirar endavant.