Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

dijous, 11 de setembre del 2008

Un dia festiu...


Una nova Diada ha arribat. La visita al monument de Rafael de Casanova, al Fossar de les Moreres, passejada per la Ciutadella, pel passeig Lluís Companys...

Avui vivim un dia tranquil i plàcid, on molts fem pont i podem gaudir d'uns dies de relax de propina. Però més enllà d'això, la lectura històrica del dia, és que aconseguir un dia amb aquest nivell de pau, de llibertat, d'expressió pública d'una idèntitat... va costar molts anys de lluita anys enrera. Uns anys en què els nostres predecessors van haver de treballar dur. Aquest fet ens ha de fer celebrar aquest dia amb molt més d'orgull, ja que la pau i la forma de vida que tenim en l'actualitat no seria tan plàcid si ells no haguessin lluitat per tenir el que tenim.


Des de fa 25 anys que tenim una televisió i una ràdio pública catalana, i des d'en fa 31 que podem celebrar aquest dia sense haver de demanar disculpes per ser qui som. Ahir mentre un seguit d'actes servia per celebrar aquest fet, vaig aprofitar a participar-hi mirant el cel i les estrelles des de la nostra muntanya màgica, i també mirant el perfil lluminós de la meva ciutat en una plàcida nit ... allà dalt en la foscor, vaig sentit l'enorme petitesa que en el fons som l'èsser humà en aquest món. Què és Catalunya en aquesta immensa Via làctia? qui som nosaltres? què volem ser, en un món en què només som part d'un no res que es desplaça per un Univers infinit? Malauradament no hi ha ben bé una resposta... Cadascú viu el dia a dia i els sentiments de pertinença de diferent forma, és la màgia de la llibertat. D'aquella llibertat de la qual ara gaudim...
Som poca cosa, però cadascú des de la seva expressió lliure de la seva persona ajuda a fer d'aquest món un lloc diferent, millor (o no?), sempre ajudem en la notra petita part, en el nostre petit nucli de relació personal a canviar, a progressar.

Tan de bo que durant molts anys, poguem gaudir de dies de pau... més enllà de les petites coses. Masses cops no som conscients d'allò que tenim, d'allò que som, i del gran valor que té tot allò que ens envolta.