Cada any, quan arriba el setembre la vida recomença. L'estiu actua com a punt d'inflexió entre el ritme habitual de vida, i el ritme relaxat de les vacances, i el sant torne-m'hi rutinari i monòtom de la vida que cadascú s'ha marcat. Cosa que és prou curiosa, ja que en la majoria dels casos les nostres decisions ens porten a dur el ritme de vida que portem, per què la societat ens empeny a escollir i a fer-ho tot a ritme frenètic, en la majoria dels casos?
L'inici de la rutina m'ha portat a pensar, i a somiar, com organitzo aquest nou any que comença a treure el cap quan el setembre comença. Sé tot allò que es presenta, els nous projectes que hi ha en camí... però sempre la incandescència d'allò inesperat, t'acaba agafant un tren d'alta velocitat que et porta a fer-ho tot veloçment, i en molts casos ni tan sols a gaudir-ho...
Què ens transmet aquesta societat apart de velocitat? És tan difícil poder anar fent les coses sense la sensació constant que se t'escapa el tren ? El voler aprofitar el dia a dia, ens estem oblidant de viure'ls... perdre el temps també és bo. I darrerament sempre estem perdent el temps, a tot allò que no és feina se li diu perdre el temps... sona trist!! Quin ofici més macopoc substituir el de badar mirant l'entorn mntre pases d'una cosa a una altra. Però badar s'enten sempre amb al connotació de "ganduleria" i no sempre ha de ser així... un gandul ni tan sols bada de vegades, simplement s'arrossega per la vida. Ja que entenc el fet de badar com a un recrear-se en allò que és veu i és mira, en allò que t'omple l'anima de pau i t'acosta a l'entorn.
La rutina però sé que la viure plenament, només demano poder trobar aquell indret apartat que em faci viure cada instant que la vida em presenti, en el meu particular Carpe diem. Agafar el present com el regal que és i tal com bé, sense forçar res, sense deixar-se accelarar el ritme vital, més del que calgui.
Un repte, sens dubte aconseguir-ho... i tot un any per intentar-ho!! Take it easy... un any és molt llarg...
L'inici de la rutina m'ha portat a pensar, i a somiar, com organitzo aquest nou any que comença a treure el cap quan el setembre comença. Sé tot allò que es presenta, els nous projectes que hi ha en camí... però sempre la incandescència d'allò inesperat, t'acaba agafant un tren d'alta velocitat que et porta a fer-ho tot veloçment, i en molts casos ni tan sols a gaudir-ho...
Què ens transmet aquesta societat apart de velocitat? És tan difícil poder anar fent les coses sense la sensació constant que se t'escapa el tren ? El voler aprofitar el dia a dia, ens estem oblidant de viure'ls... perdre el temps també és bo. I darrerament sempre estem perdent el temps, a tot allò que no és feina se li diu perdre el temps... sona trist!! Quin ofici més macopoc substituir el de badar mirant l'entorn mntre pases d'una cosa a una altra. Però badar s'enten sempre amb al connotació de "ganduleria" i no sempre ha de ser així... un gandul ni tan sols bada de vegades, simplement s'arrossega per la vida. Ja que entenc el fet de badar com a un recrear-se en allò que és veu i és mira, en allò que t'omple l'anima de pau i t'acosta a l'entorn.
La rutina però sé que la viure plenament, només demano poder trobar aquell indret apartat que em faci viure cada instant que la vida em presenti, en el meu particular Carpe diem. Agafar el present com el regal que és i tal com bé, sense forçar res, sense deixar-se accelarar el ritme vital, més del que calgui.
Un repte, sens dubte aconseguir-ho... i tot un any per intentar-ho!! Take it easy... un any és molt llarg...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada