Això s'acabaaaa...

Hola, hola...

.. trankils ke no se m'ha menjat cap cocodril a la selva. Vam tornar la mar de bé del cap de setmana selvàtic. Van ser una mena de vacancetes relaxants, només ens vam animar a anar-hi 10 del grup, i tot va ser mega trankil·let.
Un pujada pel riu Ibaré per dirigir-nos direcció al riu Mamoré (afluent de l'Amazones), kina calma... remuntant el riu durant unes 6 hores, sense presses, només amb el soroll de la natura que ens envoltava. Diguem que la pau interior que vam poder tenir va ser genial per encarar la tornada a casa. Vam tenir temps pel camí d'escriure, de llegir, fins i tot d'escoltar música per evadir-nos de tot ... una sensació de llibertat en poques paraules, difícil d'explicar. Et sents molt petita allà al mig de tot allò tant gran i imponent ...
AH!!! i no ens perdem l'emoció de la selva... mentre circulaven amb tanta pau, ens vam atipar de veure cocodrils, que més acollonits que nosaltres fugien només de sentir el soroll del motor de la barqueta. Fins i tot els hi vam donar de menjar, una cosa... em sentia com "la caçadora de cocodrilus!!" Aquests dies n'hem parlat molt del pobre home. Va ser molt maco: ocells diversos, arbres espectaculars, gens de fred (que sempre és d'agrair), bon menjar, mosquits els mínims ...
En plena selva vam estar en una caseta tipus cobert, plena d'amaques d'aquelles de pel·lícula amb unes tendes ... na una passada. Vam tornar ideals a Sta.Cruz!! per afrontar que dilluns era la festa de la República i dimarts La Parada militar. Per la gent d'aquí semblava que es preparés una revolució i en canvi, a part de veure militars, de saber que hi havia l'Evo per aki amb uns quants indígines ben vigilats... poca cosa més. Vam anar al desfile per poder flipar una mica més ... i tot rebé!

Doncs bé, aquesta segurament serà una de les darreres històries que des de les Bolívies us faré arribar. Aquesta setmana comença la setmana de l'acomiadar-se de tots i tothom... i de preparar-nos per tornar a casa. L'atabalament però val la pena, és part de l'encant d'un viatge... i res que diumenge ja seré una barcelonina "acalorada més"!!!! A la que estigui situada no patiu que ja aniré donant senyals de vida perquè ens anem veient, i així poder explicar-vos de viva veu tota l'experiència (recordeu que amb un carajillu de bayley's, meditant ara "amb gel" si pot ser)... jejejeje

CRIS, kina ilu... moltes gràcies. M'alegra que el blog t'hagi agradat. Tenim una quedada pendent. De moment diria que porto bé lo de la tornada, amb certa peneta per un cantó i amb l'alegria de poder tornar i explicar-vos-ho tot. Així és que seguim amb els contrastos, ke t'he d'explicar...

Vinga doncs, passeu bé el que queda de setmana i fins una altra!
Salut!

Núri@