Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

dimecres, 1 d’agost del 2007

Molt bones!!

Ja estem a la recta final del viatge... hem entrat en la darrera setmana sencereta a Bolívia i ja comencem a estar nerviosets per haver-nos d'acomiadar. De moment aquest cap de setmana passat a les Missions va ser molt maco: les esglésies molt entranyables i boniques i el paisatge de les valls bolivianes molt xul·lo també. Vam arribar fins i tot a uns llacs on vam poder banyar-nos, muntar a cavall, i navegar amb barqueta... ja veieu, que de guays estem!!
Tenim la sort d'estar en un país amb gran varietat paisatgística, passes d'estar al "oeste" amb cactus, sorra i una vegetació agresta, a contemplar palmeres i camps més verds... i això ens dóna molt de joc alhora de veure coses diverses.
Per ampliar el tema, aquest cap de setmana ens queda per veure una altra part del paisatge bolivià, el que compren part de la selva pertanyent a la conca de l'Amazones. O sigui que com podeu ja suposar això vol dir que me'n torno anar a la SELVA!!! aquest cop l'amazònica... a veure que tal resulta. Ara mateix el que tinc, és una barreja d'il·lusió i alhora d'estar a l'espectativa del que passarà i del que trobarem allà. Però mireu ja que hi som, a aprofitar-ho al màxim. La idea es anar fins a TRINIDAD i allí remuntar un riu (afluent de l'Amazones) amb unes barquetes, de camí veurem algunes tribus indígenes (cosa que pot ser al·lucinant), i finalment passarem la nit allà al mig. I l'endemà a desfer camí i a tornar cap a Sta. Cruz, que dilluns a més aki és festa grossa "el dia de la República"... na un finde ben aprofitat i complertet.

I res, dir-vos:
FAMÍLIA no patiu, que tot esta controlat ( o no?) però no patiu... anirem amb compte!!

REYES, com segueix ton pare noieta? Una forta abraçada i ànims; si et cal res a la que arribi compta amb mi.

MARTA's... no sé si van arribar tots els sms que vaig enviar passat el 29 això sí, perquè no hi era. Si no FELICITATS, encara que amb retard!!!

I a tots agrair-vos les múltiples felicitacions per haver-me fet més "bella"... jejejeje..., per les diferents vies comunicatives que ens permeten les tecnologies. Sembla veritablement que el món sigui ben petit, i que us tinc més aprop del què és en realitat. MOLTES GRÀCIES!!

Petons i abraçades,

Núri@


4 comentaris:

Anònim ha dit...

ENS VEIEM KAN TORNIS, AVUI MARXEM DE RUTA X SALLAGOSA, SITGES, CALELLA.... APROFITAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA EL MÀXIM QUE ET KEDEN 4 DIES!!!

MIL PETONETS I CUIDA'T!!!!

Kristy

Anònim ha dit...

uiuiui per cert, records dels meus pares, m'he mare sempre m'ho diu i jo no m'enrecordo de dir-t'ho!!!

Anònim ha dit...

Hola guapíssima!

El meu pare cada dia està millor, encara a l'hospital, però l'important és que poc a poc se'n vagi ensortint!
Tu aprofita al màxim aquests últims dies,ok? Quan tornis ja tindrem una llarga xerrada!
Petonets Cerve!

frikah ha dit...

Bones noieta!!!

Com passa de ràpid el temps oi???
L'1 d'agost ja queda lluny... a veure quan tornes a deixar algun dels teus comentaris: com ha anat la recta final? Com portes ho de torna a BCN?? tot de tot.

T'he anat seguint els escrits i m'alegra que t'hagi anat bé.. que hagis descobert forces coses. Per cert... mola molt com escrius; arriba el missatge.

Quan estiguis situada del tot espero que avisis.

1 petonàs
Cris Mijac