Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

dilluns, 27 d’agost del 2007

El Foc pren Olímpia


Quin trist espectacle contemplen els meus ulls en veure el bressol dels Jocs Olímpics envoltat per les flames. Tota la bellesa del Peloponés i de la seva Península han sucumbit sota les flamarades d'una torxa ben diferent. El foc, l'element purificador que cada dos anys reneix en aquell indret per donar pas a una nova Olimpíada, ara envolta les ruïnes de la bella Olímpia sense pietat. Els Grecs antics possiblement haguessin corregut al temple de Zeus a demanar-li clemència per l'indret sagrat on, en honor seu, celebraven els Jocs. En la modernitat, hem corregut només, a avisar els bombers... diguem que l'encant ha canviat i que som més pràctics. A l'igual que el respecte a la natura i a tot el que culturalment és ric.

Que es produeixi un incendi és un fenomen natural més del món, però la naturalitat del foc sembla haver nascut de la provocació humana. I això ja és més greu.
Afers polítics, desevinències internes de govern amb una crisi inclosa en el seu si... giren al voltant de les probables causes "natural-ment humanes" de l'inici dels focs. Penós, dantesc, vil... voler provocar això només per pures causes polítiques i per guanyar unes eleccions, arruïnant l'encís, l'encant i tota la riquesa d'una de les parts més boniques del món i de tot Grècia, bressol de les arrels de la nostra civilització, és quelcom esgarrifós.

Només són hipotesis, però les fotografies de gent passejant per les carenes gregues, abans de l'inici d'algun focus, han estat vistes per tots. Podem pensar que simplement passejaven per allí, però digueu- me malpensada, no crec que la seva passejada fos per fer salut i exercici físic, o per imitar la gesta de Filípides corrent camps através, aquest cop per avisar que hi havia foc al bosc. L'heroi maratonià tenia, segurament, més dignitat que ells i més sentit del deure.

Res, ens resta l'esperança en què el bosc i la natura s'encarregarà de regenerar tot el que el foc ha destruït. Llàstima que les persones que hi han mort, no són pedres ni ruïnes com Olímpia... elles ja no és poden regenerar. Que els Déus hi fessin més que nosaltres!!!