Bones,
aquesta matinada es presenta prometedora. Encabits dins d'un magnífic "micro" alias autobus ens endinsarem per les valls i muntanyes bolivianes... Ja tinc ganes de respirar muntanya, la ciutat sempre és igual, em ve de gust veure el paisatge d'aquestes terres, sentir-ne la calor, el fred, les olors... els sons... En poques paraules transportar-me a una altra Bolívia lluny, del què fins ara he vist.
Poder fer la Ruta del Txe em fa molta il·lusió, no és un personatge que mai m'hagi mirat gaire, i del qual el meu desconeixement n'era molt gran. Gràcies el viatge estic posant remei a la meva ignorància sobre el tema i ara entenc una mica més l'enorme importància de la seva persona per la gent d'aquestes terres. Només pensar que estaré al lloc on el van detenir, matar ... i veure la fossa comuna on el van enterrar... em produeix un gran respecte. Per què els homes no n'aprenem mai?¿ per què sempre fem l'animal com ningú?¿ sort que som els racionals del planeta!! Sigui com sigui, potser pel gran amor que sento per la història, només ens queda mirar endavant intentant que les cagades del passat no retornin, aprenent d'elles per si més no arrenjar-les un xiquet.
Crec que en els nostres dies, faltarien líders com el Txe, amb les idees clares i amb un gran coratge, d'autoconvenciment i de sacrifici per a tirar-les endavant. No hi ha líders, i no hi ha ningú que ens motivi a fer res, vivim en una hepatia generalitzada que no farà mai que el món camini endavant. Som persones, i més enllà del progrés en telecomunicacions i maquinetes vàries; no podem negar que som sentiments, cor, ànima, ... on és la humanitat d'aquest home electrònic que hem creat?¿?¿?¿ Els xips, els bites i els megabites... no en saben res de tot això. La nostra essència humana és molt més, crec jo.
Tant de bo que ben aviat, algun líder reneixi d'entre les cendres d'aquest món i doni una mica de llum i cor a tot plegat!! i ens faci sentir més vius per lluitar per alguna cosa més que tecnologia.
Us deixo fins la tornada, aleshores ja us podré explicar del tot, com m'he sentit recorrent aquestes terres!!
Fins aviat!!
Núri@
1 comentari:
hola núria! he anat seguint els teus escrits, malgrat el temps no dóna gaire de sí i no he pogut escriure res fins avui... veig que l'experiència està resultant atractiva i excitant en tots els sentits, i me n'alegro moltíssim! la calidesa de la gent i la immensitat de la natura deuen ser una mica aclaparadores i espero que tot això ajudi a fer un rentat d'ànima i esperit tot renovant les energies... continueu amb les mateixes ganes de fer una bona feina, sabem que sempre se'n podria fer més, però, potser, per poc que us sembli, el que ara esteu donant és molt més del que ells podien esperar!
cuida't molt i una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada