Riure molt i sovint; guanyar-se
el respecte de les persona intel·ligents
i l'estima dels nens; merèixer l'elogi dels crítics
sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions
dels falsos amics; saber apreciar la bellesa
i trobar el millor en cada persona; deixar
un món millor; saber que almenys una vida
ha respirat més lliurement gràcies
a la nostra: això és haver triomfat.

Ralp W. Emerson

diumenge, 8 de juliol del 2007

Molt bones

Ei, penya!!

Molt bones des de les Bolívies!!! Ciutadants del món, ja sok aki!!!

Estigueu ben trankils, estic la mar de bé. El viatge va ser tot una aventura, això d'estar "ficada· dins d'un avió durant 12 h. pot arribar a fer-te sentir una mica "anxova", però mira vam atravessar el "xarco" que diuen, amb molt d'art i vam recuperar la maleta. Cosa molt important, que alguns no van tenir tanta sort i encara els hi han d'arribar de Madrid... VIVA BARAJAS!!! (l'òstia, no tinc més paraules per definir-lo).
Ara l'avió molt guay, vaig fer pràctica d'idiomes, ara que com sabeu em seran molt necessaris... totes les pelis que hi "cardaven" eren en anglès... Harry Potter, El Zorro... etc. ... i totes les que no havia vist!!! Em vaig posar el dia de tot; entre dormida i dormida i partideta de "quiero ser millonario"... llàstima que el pot sempre era fantasma i no em va tocar ni un duro!!

I l'arribada a VIRU VIRU brutal, recuperant les nostres caixes de material totes amb un llacet vermellet més mones... per després des d'allà anar ficats dintre un "micro", alias autobus, que ens va portar ben apretadets, perquè el "rose" fa el carinyu, cap al nostre Hostalet de nom SANTA BARBARA!!! en ple centre de Santa Cruz...
De la ciutat de moment hem vist ja dos dels centres en els que anirem, també vam anar fins el riu i el vam atravessar a poteta, i dos mercats d'allò més tipics... que no tenen "desperdiciu", ja veureu les fotikis...
I de Jalar... la fruita està molt bona, i ens passem el dia tastant qualsevol cosa que ens crida l'atenció a les múltiples paradetes que hi ha diseminades per tot arreu. Apart de recuperar la yuca i la sopa de cacauet (aki sopa de mani), que m'ha portat a la ment els records guineans que tinc i que en un viatge com aquest no resten al marge de poder ser comparats. Tot i que ja us dic, Soco i Laura que són diferents tot i la proximitat... ;)

I res, aquesta setmana que demà comença seguirem coneixent els diferents llocs on anirem, i fem rutes turístiques pel país. El que m'ha fet més ilu, és que ens portaran a recórrer alguns dels últims camins que va fer el TXE!!! tenim un paio que va amb nosaltres que de petit el va conèixer i no veieu com estem... una mica flipats amb l'honor. Ja podeu veure que estic distreta... i de moment aprenent de tot, tot i tot!!!

De moment us deixo aquesta primera entrega que he pogut fer del viatge!! Quina ilu, podré anar explicant-vos cosetes!!
Cuideu-se molt i fins la propera!! Moltes Gràcies per tots els sms i e-mails que m'heu fet arribar de tot cor.

Una abraçada,

Núri@

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Eiiii, quina ilu que tot estigui anant bé Nurieta!!!Avui li dèia a la Ali que encara no sabia rès de tu, però ara ja si, que guai!!!Nena no em diguis lo del Txe, siusplau que m'emociono!!!Joder...sniff!!!Que us explqui moltes cosetes,eh?Ostres quin honor, t'envejo, ja ho saps,oi???;)
Bueno i la gent amb la que vas què tal, bé?I la gent de Bolívia de moment què et sembla? Bé, suposo que encara no has pogut tenir massa contacte amb ella, però la primera impressió quina és?Ostres no paro de fer preguntes, te n'adones?Sóc curiosa de mena, sorry!
Bueno xiqueta, que m'alegro molt de que hagis arribat bé i que de moment tot estigui controlat, cuida't molt, d'acord? CARPE DIEM! ah, i no podia deixar d'escriure aquesta frase..."Hasta la victoria siempreeee!!!!" Que petarda que sóc!
Un petonàs i una abraçada molt i molt forta flor!!!

Anònim ha dit...

Bona tarda desde "Catalonia" i, concretament, Barcelona "city"!!! És fantàstic que hagis pogut mantenir la teva idea de comunicar-te amb nosaltres a través del blog que vas generar, a hores d'ara ja començava a desitjar saber com havia anat tot, el viatge amb tantes hores de vol i les maletes, però sobretot si havies arribat bé, i ja veig que sí!!!

Sé el que costa aclimatar-se a un altre país ulta-mega-diferent al d'un, el que no sé és com portes lo del "jet lag", jajaja... per això no t'atabalaré gaire!!! Només tornar-te a dir que estic molt contenta de poder llegir-te i d'intuir que tot està bé. Continua gaudint doncs al màxim de l'experiència, ara que esteu una mica de turisme ves amb els ulls ben oberts, i a veure què tal quan comencis a dur a terme la tasca que us han encomenat. Sort en tot noieta!!! Cuida't molt!!!

Nurieta Crispi ha dit...

Eiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!! Que tal noieta!!!! sento no haver-te escrit un sms ... de totes formes aquí estic altre cop conectada!!!!!Qué guay haver conegut algú que va conèixe el Txe!!! tot un honor!!!!! VIVA LA REVOLUSION!!!!!
Continúa escribint d'aquesta forma no et sentirem tant lluny!!!
Un patunàs

Anònim ha dit...

Ja ho veus, nomes anomenas la paraula Txe i et treu protagonisme.........com som. Ja et veix amb una samarreta amb la seva cara o una fotografia de la epoca o les dues coses.O el que es millor amb bons relats de aquells de veritat per que es ben sagur que no va ser folrs i violas, desde aqui estàn, crec que tenim una visiò massa romantica dels fets.
Pero aixo son figas de un altre pané,tu ja ens en faras cinc sentims............ Mols petontes

Anna